Al parc de Doñana es poden veure des de dunes solidificades fins a dunes que creixen al mig dels pinars. També hi han boscos de rivera ( que són molt pocs ) la majoria són boscos de pins pinyoners. Tot el parc es vallat i qui vulgui entrar, ha de passar per caixa 28 euros. Us imagineu que féssin el mateix amb el parc d’aigues tortes.
Sortida del centre de Roses per anar cap a la piscina municipal i d’alla ja per pistes i corriols pujar fins al coll de St Genís, una baixada primer per pista i un petit corriol després s’arriba a St Sebastià a la Selva de Mar, comença la pujada passant per St Pere de Rodes i per el Castell de St Salvador Savardera, un cop aquí cal seguir la cresta per un caminet marcat amb pintura groga fins el coll de St Genís i tornar cap a Roses per el camí que hem pujat.
Volta de 21 km i uns 1100+.
Fem la travessa de la Porta del Cel.
Sortim de Tavascan Divendres a mig matí i passem per Graus el pic de Certascan i parem a dormir al refugi Certascan.
Dissabte sortim de Certascan i anem cap els estanys de Romedo el refugi de Pinet, Montcalm,Pica d’Estats,Verdaguer i saltar cap al refugi de Vallferrera on passem la nit.
Diumenge fem l’ultima etapa que ens porta fins a Tavascan passant per el refugi de Baborte i el cim de la Roca Cigalera (on es veu tota la volta) i per una llarga i divertida baixada fins al poble de Tavascan.
Fem la travessa amb 19 hores repartides amb 3 dies, es molt factible plantegarla per fer-la amb 2 i pels que corren mes, també hem vist possibilitats de fer-la en menys de 24h. terreny molt bo per córrer i ruta ben marcada tret de dos o tres trams petits.
Una altre sortida express als Alps, aquest cop anem a fer la Barre des Écrins. Sortim de l’aparcament del parc natural (aparcament molt gran), el camí està molt marcat i es veu amb facilitat, comencem a pujar i deixem a l’esquerra el trencant per anar al Glacier Noir, anem fent camí fins el refugi Glacier Blanc, que una mica abans d’arribar ja hem vist la llengua del glaciar. Una mica mes amunt, entrem al glaciar i per terreny fàcil arribem al refugi dels Écrins(s’ha de remuntar uns 150 mts des de la glacera).
A les 3:30 estem esmorzant i a les 4:15 sortim amunt, primer baixem a la gelera ens equipem i per terreny fàcil però amb moltes esquerdes anem direcció el coll dels Ecrins,(no s’hi arriva) aquí comença la pujada forta i fent ziga-zaga i passant entre barreres de seracs guanyem metres ràpidament, quant som sota la cresta i una mica abans d’arribar a la rimaya, agafem amb diagonal direcció la Breche Lory, passem la rimaia i ja ens posem a la cresta,(no es dificil però te algun pas complicat), primer amb grampons i després sense, fem el Pic Lory (4085)i finalment la Barre des Ecrins (4106),