Arxius: desembre 2012

Sortim per la pista d’esqui i enfilem cap a dalt a la serra de Mauri, aquí cal descalçar els esquis un parell de cops i també fer els primers metres de baixada cap a l’estany Gros a peu (ha ventat fort i hi ha troços sense neu), a l’estany posem pells i pugem cap al cim. La baixada la fem per la canal que surt al nord del pic, comença amb neu dura-glaçada, però ràpidament trobem bona neu, anem baixant per on ho veiem millor direcció a les barraques de la Jaça, trevassem el riu i 150metres desprès trobem un caminet a ma dreta molt traçat que puja, fent un parell d’esses i l’ultim tram molt pla fins arribar a l’aparcament.

Com que el nostre Pirineu està una mica pelat, anem a provar sort a Bensasc.  Pugem a la tarda cap el refugi de la Renclusa, només sortir de l’aparcament ens trobem dos nois que baixen, i ens diuen que la han intentat pujar l’Aneto per Aiguallut i que han vist  un allau a sota el pic de Coronas i que ha  baixat fins a baix del glaciar  i no han pujat, també ens comenten que les parts altes no hi ha gaire neu i que surten moltes pedres. Nosaltres anem al refugi i des d’allà el panorama no es pas tant desestros, falta neu però buscant el pas es pot fer be. Sortim del refugi i agafem una mica mes a la dreta de la ruta normal, pugem per pales un pel glaçades però que es fan be, un cop al portillon, baixem al glaçiar i veiem que també haurem d’esquivar pedres, un cop agafem la glaçera de l’Aneto la neu ho cobreix tot fins el cim, passem per sobre de l’allau que els dos nois havien vist i anem a buscar la pala que puja fins el cim. La pujada es bona i es fa be.

Anem a la vall de Ransol, ens calcem els esquis mig quilometre abans d’arribar a l’aparcament, anem a buscar el torrent que ens baixa per l’esquerra, primer anem remuntant per l’esquerra del torrent i al millor pas el creuem per anar per la dreta, al davant veiem un tub molt ample (el farem servir de baixada), nosaltres anem a buscar un tub mes estret que hi ha a l’esquerra d’aquest. Sortim del tub i trobarem un pla i una barrera rocosa que hem de superar per l’esquerra i fer un flanqueig fins un fals coll a sota de la collada de Maners, ja nomes ens falta baixar uns 50 metres i seguir la vall fins al fons i pujar un coll molt marcat que hi ha entre la Serrera i el Coma Seignac, el pic el tenim a la dreta i si hi ha prou neu hi podrem arribar amb esquis. La baixada la fem per la pala del cim, i  si a la pujada ens hi hem fixat una mica no caldrà desfer camí, es pot baixar per una pala que hi ha per on desguassa l’estany, i mes avall anar a buscar el tub  que hem vist a la pujada.

Sortim de la part alta de l’estació dels Angles, remuntem per les pistes fins el Roc d’Aude, un cop aqui girem a la dreta i fem primer un llarg pla i despres una baixada direcció a la cabana de la Balmeta, aquest tram es complicat de trobar, ja que s’ha de trevassar el bosc i la baixada cap a la cabana no es veu. De la cabana anem per allà on ens sembli millor cap a sota la pala del Peric, nosaltres al final pujem per la Coma de la LLosa fins un collet que hi ha entre els dos Perics, esquis a l’esquena i fins el cim. Un cop a dalt saltem per la gran pala i anem a buscar la cabana de la Balmeta, que la deixem a l’esquerra i entrem per la vall que hi ha just derrera seu, pujem seguint traces o per allà on anem millor fins a trobar alte cop el pla i finalment les pistes.
Ruta bastant llarga, uns 20 km i amb + o – 1400 metres positius.

Dissabte anem cap a Andorra, amb un perill d’allus de 4 no podem fer gran cosa aixì que anem cap a la Vall d’Incles, hem de sortir des de les primeres cases perque la pista està tota tapada.Fem tota la pista obrint traça amb un gruix de 20-30 cm, trevessem el torrent i seguim tirant amunt, cada cop hi ha mes neu, remuntem una pala deixant el riu Siscaró a la dreta,aqui ja hi ha de 40 a 50cm de neu nova, passem pel mig del bosc i ja sortim al pla on hi ha el refugi. Aqui parem, fem una mica de foc per agafar calor i tornem pel mateix itinerari.