Unes 20 persones ens hem reunit per portar el Pessebre a Matagalls aquest diumenge 17 de desembre des del coll de Sant Marçal. Podeu veure fotos clicant sobre la imatge.
Veteranos, Montañeta, Gemelo Sur, Gemelo Norte, Gemelos Ravier, Tucas de Chiminucs Norte y Sur i Punta Mardaneras. Clarament no sabem quins tres mil vam fer. Tot carenejant per puntes de 3.000 m fins que la bretxa Carivé ens va aturar a uns centenars de metres dels Posets o Llardana. Sortida agradable sense dificultats i molt de fred per l’època (Adri, Miriam, Laura S., Laura A., Gil, Miquel i Pep)
Dos socis del CEC i un company de Rubí intenten fer el cim del Kazbek (Caucas, Georgia) amb esquís, durant aquesta Setmana Santa. Durant tota la setmana es va imposar el mal temps i, després de pujar fins a l’únic refugi obert, intenten fer cim el dijous, únic dia de bon temps. Malauradament les condicions físiques no els van permetre fer cim i a dos-cents metres abans van fer mitja volta. El Roger, no els va poder acompanyar per culpa d’una lesió. (Jordi, Sergi i Gil)
Sortida al pic d’Auboubert (PD-) els dies 3 i 4 de setembre 2016. Cal tenir en compte:
– Ser autònom a muntanya (hi ha un pas de II grau abans d’arribar al cim)
– Fer-se cadascú la reserva al refugi d’Estós o dormir en tenda (doncs cal pagar import de la reserva)
– El dia 3 cal caminar 2:30 fins al refugi d’Estós.
– El dia 4 cal contar unes 8-9 h entre fer cim i tornar al cotxe.
– De tot, i més, en parlarem el proper dimarts 30 d’agost a 2/4 de 10 del vespre al local del CEC.
– Consultar la ressenya
Deixem el cotxe a peu de carretera i pujem cap a sota el refugi de Vallter. Desde allá veiem totes les canals del Fajol petit, vam anar a buscar la canal estreta i amunt! Un dia de pujada assolajada i de baixada nevant a tot taco.
Mont Valièr des de el Pont de Perosa, passant per l’estany de Clavera, la bretxa Clavera, petit Valièr, Mont Valièr i tornant per el pic de Clavera i coll de la pala Clavera,desprès d’un kilòmetre de l’aparcament, el camí s’enfila ràpidament, nosaltres trobem bastanta neu, però la passem be, un cop a la bretxa el camí no es molt marcat i te algun tram de grimpada i desgrimpada. Sortida de 1700+ i 18 km.
Deixem el cotxe a Fontalba. Caminem envoltats de la verdor dels prats i del bon sol que fa seguint pel camí que puja. Ens trobem força gent que baixa mentre d’altres pujem i arribem fins al cim del Puigmal. Llavors seguim per la carena fins el Coll de Noufonts, i ja des d’aquí baixem cap a Nuria per enfilar-nos pel camí que va a Fontalba.
Després de deixar el cotxe a les 10 de la nit al inici de la pista que porta al refugi de Cortalets, vam seguir les marques grogues del corriol que porta fins el refugi, un cop arribar al refugi vam decidir fer l’ascenció al Pic del Canigó per veure l’ambient de la distribució de la Flama per la gent de diferents poblacions dels països catalans per els focs de Sant Joan. La lluna plena ens va acompanyar tota la nit fins l’arribada abaix al cotxe on ja feia un bon sol a les 8 del matí. La nit següent vam disfrutar veient la foguera i la tradició a Odeillo, a la Catalunya Nord.
Deixem el cotxe al parking de Sadernes i caminem per la pista fins a trobar la senyal a mà dreta. Ens indica el Puig de Bassegoda, el cami està molt ben marcat amb color groc, vert i vermell. ens enfilem amunt per sota bosc fins a trobar l’ermita de Sant Feliu del Riu. Ens endinsem dins la castanyeda de can Agustí fins a sortir a l’ermita de la Mare de Déu de les Agulles seguim amunt fins al Coll del Riu. Des d’aquí ja ens enfilem el Puig de Bassegoda.
Aprofitem que tenim vacances, anem cap a fer el Mont Blanc. El dia 27, agafem la tenda i ens enfilem amb el telefèric fins a les Agulles Du Midi. Sortim del túnel i el primer que trobem es una aresta que fa baixada que comença franca però que cap al final te uns 30 metres que quasibe no t’hi caben els dos peus de costat, acampem al pla sota el Refu. A la 1:15 del dematí (dia 28) sortim direcció el cim. pugem tot a les fosques només amb el llum del frontal, tot pujant les primeres rampes hem d’obrir traça i fer equilibris amb una neu dura fins que deixem el Tacul a l’esquerra. A partir d’aqui millora una mica i anem pujant mes còmodament, fins arribar a sota la paret de 60 metres que l’Edu fa d’una tirada i desprès pugem nosaltres assegurats per ell, a partir d’aqui el terreny ja es més amable i anem tirant fins arribar al cim i veure la millor sortida del sol que hem vist mai.Ens abriguem perquè fot una rasca que deunido i tirem avall cap a la tenda que arribem a les 12 del migdia. Recollim i tornem cap a casa desprès de passar per una pizzeria a fer un bon dinar.