Mont Aiguille, 2086 m

escalada

Cliqueu x + fotos

Després que el mal temps ens obligà marxar de les serralades de la Maurrienne, anem al Vercors on feia bon temps i escalar aquest pastís del Mont Aiguille.
L’aproximació habitual surt de Chichillanne, però és més suau i cara nord, ben ombrejat, de La Bresse-en.Vercors, cap a la Batie, pel coll d’Aumàs. Pocs quilòmetres avall trenquem a la dreta i deixem cotxe al pàrquing del parc d’aventura (una barrera barra el pas). Un rètol ens indica coll Aupet, on no cal arribar. La via comença a l’esquerra on hi ha una placa en llatí (arribada dels ràpels) amb una grossa anella de ferrada i un clau que indiquen l’inici de la via de 8 llargs. A part del material habitual, és aconsellable dues cordes de 50 m (hi ha un ràpel de 45 m) i un mosquetó de ferrada.
Més info a: via ferrata Alpes i a Camp to camp
(Josep Tarrats, Jaume Pujolras i Miquel Erra)

GACEC

escalada

Neix el GACEC: Grup Alpí del CEC.

La primera sortida a Ós d Balaguer

Es va fer una primera reunió formal el passat 17 d’octubre de 2016 amb l’assistència de 19 persones i d’altres que es van excusar. L’objectiu és organitzar sortides entre ells, cursets i formació i alguna activitat més per tal d’engrescar a altres persones a formar-ne part en sortides concretes. De moment ha sortit el grup d’espeleologia, d’esquí de muntanya, de barrancs i d’escalada que no hi faltarà mai. Les vostres iniciatives seran un bon al·licient pel Club i aviat un bon relleu. Salut i muntanya.

FOTOGRAFIES

Les Agulles de Travessany

escalada


Unes de les crestes més estètiques del Pirineu, les Agulles de Travessany s’aixequen just darrere el Refugi del Ventosa i Calvell. Amb un bivac a peu de roca i enlluernat per una lluna gegant l’escenari era de pel·lícula. Sobre la cresta, unes vistes immillorables i una escalada-grimpada granítica a mida.
Pels escaladors, passos de III i IV poc constants. Pels alpinistes, botes de cuir i amunt.

Mapa: Vall de Boí. Alpina 1:25.000.

Referència: Sánchez, Paco. CRESTAS PIRENAICAS. Pirineo Central. Vol 2. Desnivel Ediciones. Madrid, 2009
Més imatges: Clica’m
Roger, Laura, Gil, Vall i Freixa

Cresta Peiraforca- Roc Colom

escalada

Sembla ser una de les crestes més divertides del Pirineu Oriental. Els dos trams més continus i estètics són a l’inici (just després del Peiraforca) i al final (arribant al Roc Colom). La jornada comptant l’aproximació, la cresta i el retorn és llarga. Nosaltres varem decidir entrar-hi per Meranges, fent nit el Refugi d’Engorgs. 

Mapes: Cerdanya Alpina 1:50.000 ó Andorra Alpina 1:40.000
Referència: Sánchez, Paco. CRESTAS PIRENAICAS. Pirineo Oriental. Vol 1. Desnivel Ediciones.
Més imatges: Clica’m
Roger, Laura, Gil, Vall, Rifà i Marsi

Via Itzi

escalada

Al final vam fer la Itzi (Montseny) després de no trobar l’inici de la via tres setmanes abans. Els més difícil de la Itzi és trobar-la!. Després d’aparcar el cotxe al km 23,8 de la crta de Sant Marcal a Sta Fe. Cal pujar tot seguint fites i fletxes de color granate. Al cap d’uns 45′ s’arriba a una roca (fita gran) amb 2 pitons per superar-la, no cal, es pot fer una grimpadeta per l’esquerra fins arribar a un freixa on comença la via (hi ha una femella d’espit). Són quatre ressalts on sempre hi ha un espit que marca l’inici i cal assegurar-se amb algun marlet i/o fisurer mitjà i petit per continuar la via.Quico i Miquel

Inici de la via

Les dues vies pugen paral·leles

CRESTA PEIRAFORCA–ROC COLOM

escalada


Sortim de l’aparcament del refugi de Malniu a les 7 del matì, començem a caminar direcció al refugi Folch i Girona, un cop aqui cap a la portella de Meranges i ja veiem el roc Colom, passem el coll i baixem cap a la base del Peiraforca deixant la cresta a la nostre esquerra, un cop als peus del Peiraforca remuntem una canal amb molta herba, que ens deixa a la cresta, anem cap al cim i ja es veu tot el recurregut que haurem de fer. Aquesta cresta es molt maca , però no s’escala gaire, fem molts ràpels i pocs llargs. Un cop al roc Colom, acabem amb 3 ràpels fins un collet, on començarem a pujar direcció el Puigpedros, i d’aqui cap a Malniu, al final ens surten 12 hores d’activitat, un dia bastant complert.

PER VEURE LES FOTOS CLIKEU EL TITOL

CRESTA DEL PEDRA

escalada

Tornem a fer una altre cresta, aquest cop fem la cresta del Pedraforca. Sortim de l’aparcament del mirador i enfilem cap el refugi Lluis Estassen, des de aqui agafem direcció la tartera que baixa de l’enforcadura, un cop trobem la tartera la començem a remuntar però rapidament ens desviem a la dreta per una rampa dreta i una mica de mal fer, aqui anem ditrecció nord a buscar el principi de la cresta. Un cop al peu de cresta ens equipem i començem a fer-la, tota la cresta es bastant fàcil, nomès te dos ràpels i un pas una mica complicat entre els dos ràpels, tot lo altre es de bon fer. Fent la cresta passarem per el cim del gat i del Calderer, un cop fet aquest segon anirem cap el Pedra tot baixant per unes cadenes ja instalades a la paret, nosaltres la tornada la fem per el coll de verdet i aixì completem tota la circular.