NEPAL: Un any després del terratrèmol

muntanya

Algunes zones, com la vall del Langtang, pràcticament tot està tal com el terratrèmol ho va deixar. Les esperances no es perden i les reconstruccions comencen molt lentament amb les ajudes que els veïns reben de les ONGs i de voluntaris d’arreu del món que treballen amb ells. Miquel

Entre Ballbona i Roc Blanc

muntanya

Tot cercat un accés directe al pic de Ballbona, des del pla de la Restanca, i llac de Balbona, ens hem quedat a 150 m del cim. Tot anant cap al Roc Blanc hem vist que teniem un accés a 10 m per sobre nostre. Sort que el Roc Blanc ens esperava tranquil·lament. Hi haurem de tornar. Fina, Mercè, Josep i Miquel

Fotos Miquel i Fina                Fotos Josep i Mercè

Pel Pallars

muntanya

Una escapada de tres dies pel Pallars Sobirà cap al cim de Montroig , punta Clavera i circuit entorn del pic de Quenca i baixar pels estanys d’Airoto. Aquest darrera és poc freqüentada. Cal deixar el cotxe a les bordes de Lapre per una pista que surt entre Isil i Alòs d’Isil (rètol Barreños). D’aquí seguir a peu per una pista en sentit nord fins a un aparcament on comença el camí. Des del refugi d’Airoto cal baixar pel GR (la baixada per la vall és plena de blocs i poc fitat). En arribar a les dues bordes ruinoses d’Airoto cal passar just sota d’elles (mapa Alpina equivocat) i cal anar en compte de no deixar el camí un cop travessat el torrent fins arribar de nou a les bordes de Lapre. 
El cim de Montroig el vam per la palanca de Piné i bordes d’Isabarre, però no hi ha accés directe al cim com indca l’Alpina i cal cer ar el camí que puja des l’estany de la Gola.
La punta Clavera s’hi accedeix des de les bordes de Perose seguint el camí que porta al coll de Clavera i refugi des Estagnous. Eduard i Dasha,

PERIC 1-juny-2014

muntanya

Poca neu per esquiar i massa per caminar. Sort que les temperatures baixes dels darrers dies  l’han mantinguda dura. Sortim de Formigueres amb fort vent de tramuntana, al refugi de Camporells ens desaconsellen pujar per aresta est, hi ha restes de neu glaçada i no es veu traça. Millor per la face sud, ens recomana la Viviane. Pas gent trobem i gaudim d’una panoràmica amb gran neu acumulada a cotes altes. Fina i Roser, Miquel i Fina

Fotos

SERRA DE MONTGRONY

muntanya

Deixem el cotxe a Nevà i seguim amunt per la pista. Aquesta està senyalitzada de color groc fins el coll de la Bona. Desde el coll ja veiem els cims del Clot dels Llamps i el Costa Pubilla. És una excursió aproximadament de 4 hores, fàcil i maca.

Roses – Coll de Sant Genís – Selva de Mar – Sant Pere de Rodes – Castell de Sant Salvador Savardera- Coll de Sant Genís – Roses

muntanya

Sortida del centre de Roses per anar cap a la piscina municipal i d’alla ja per pistes i corriols pujar fins al coll de St Genís, una baixada primer per pista i un petit corriol després s’arriba a St Sebastià a la Selva de Mar, comença la pujada passant per  St Pere de Rodes i per el Castell de St Salvador Savardera, un cop aquí cal seguir la cresta per un caminet marcat amb pintura groga fins el coll de St Genís i tornar cap a Roses per el camí que hem pujat.
Volta de 21 km i uns 1100+.

TUCA DE BALLIBIERNA

muntanya

Sortim des de l’estany de LLauset seguint el Gr però direcció a la collada i els estanys d’Anglos (per fer la volta una mica mes llarga), aquí anem cap al collet dels estanyets on veurem l’estany del Cap de LLauset, el que deixarem a la dreta i anirem a buscar el camí normal que puja per els Estanyets de Coma Arnau, i mes amunt l’Estany Gelat i anem remuntant seguint fites fins a la cresta i finalment el cim del Ballibierna (3056). Des de el cim fem el “paso del cavallo” per pujar el Culebres (3051)i després baixar cap al Coll de LLauset i tota la vall fins l’aparcament. D’aquesta manera fem una bona circular i no hem de fer l’estany de LLauset 2 cops, nomes el fem de tornada. Aquesta vegada tot i que no ha nevat gaire a les cares Nord ens trobem de mig metre a un metre de neu, cosa que ens ha fet anar mes lents ja que teníem que obrir traça, el “paso del cavallo” tambe estava una mica delicat, ja que hi habia neu i gel, però es fa be.

VIGNAMALE

muntanya

Anem cap a la zona de Gavarnie, deixem el cotxe a la Barrage d’ossoue i enfilem per la vall per un camí molt fresat que passa per el costat d’una cascada i una mica mes amunt les Grotte de Bellevue,aquí hi ha un trencant, un va al refugi Bayssellance i l’altre cap el glaciar d’Ossue. Nosaltres anem al refugi. si es va d’hora es pot fer el petit Vignamale, que es passar de llarg el refugi i anar fins a l’Hourquette d’Ossue i d’aquí al cim de l’esquerra (3032). (1 hora des de el refugi). L’endemà, desfem camí fins el trencant de les grutes i anem cap el glaciar, seguint fites fins a entrar al glaciar deixant a l’esquerra de la llengua que veiem al davant i entrant per el mig del glaciar amb tendència a l’esquerra. Un cop remuntada la llengua el glaciar s’aplana i veiem el Vignamale al fons a la dreta,amb una grimpada fàcil fem cim (3298),nosaltres baixem i anem al coll de Cerbillona que es al fons del glaciar, avans d’arribar-hi veurem les grottes Russell a la dreta,molt aprop del coll i d’aquí al cim Cerbillona (3247) i seguint cresta baixant un coll i remuntant desprès,fem el Central (3235),