Volem fer una setmaneta als Alps, però el mal temps no ho vol així.
Marxem dilluns cap a Itàlia, la destinació es el Monte Rosa. Arribem al vespre al poble de Gressoney i passem la nit a la furgo.
Ens llevem i agafem els remuntadors fins dalt de tot de l’estació d’Alagna, comencem a caminar cap al refugi Gnifetti i el passem una mica de llarg per pujar fins a quasi bé els 4000 metres, ja que no hem aclimatat i l’endemà pujarem a 4500 m.Baixem i fem nit al Refugi.
Ens llevem, fa bon dia i anem remuntant per pendents molt bones i sense cap dificultat , fem el Zumstein (4563mts) i el Signalkuppe (4554 mts), però de baixada entren núvols i decidim no fer-ne més i tornar al Gnifetti.
L’endemà , està tapat i sembla que no es pugui fer res, però al cap d’una hora i mitja s’obre i podem anar a fer la Piràmide Vincent (4215 mts) i el Balmenhorn (4167 mts), baixem,recollim coses al refugi i es comença a tapar, arribem a l’estació del funicular que ja hi ha boires.
Agafem el cotxe i cap a Chamonix,
Un total de set dijous de caminades a la fresca amb una mitjana de 50 persones i organitzades per l’Esteve Capdevila i en Pere Carrera. Avui, 31 de juliol, n’hem fet la darrera amb un pica-pica al final mentre esperàvem el concert de les bessones Vilar i el tastet de formatges i cerveses. Una bona vetllada i fins l’estiu vinent.
Tot cercat un accés directe al pic de Ballbona, des del pla de la Restanca, i llac de Balbona, ens hem quedat a 150 m del cim. Tot anant cap al Roc Blanc hem vist que teniem un accés a 10 m per sobre nostre. Sort que el Roc Blanc ens esperava tranquil·lament. Hi haurem de tornar. Fina, Mercè, Josep i Miquel
Fotos Miquel i Fina Fotos Josep i Mercè
Una escapada de tres dies pel Pallars Sobirà cap al cim de Montroig , punta Clavera i circuit entorn del pic de Quenca i baixar pels estanys d’Airoto. Aquest darrera és poc freqüentada. Cal deixar el cotxe a les bordes de Lapre per una pista que surt entre Isil i Alòs d’Isil (rètol Barreños). D’aquí seguir a peu per una pista en sentit nord fins a un aparcament on comença el camí. Des del refugi d’Airoto cal baixar pel GR (la baixada per la vall és plena de blocs i poc fitat). En arribar a les dues bordes ruinoses d’Airoto cal passar just sota d’elles (mapa Alpina equivocat) i cal anar en compte de no deixar el camí un cop travessat el torrent fins arribar de nou a les bordes de Lapre.
El cim de Montroig el vam per la palanca de Piné i bordes d’Isabarre, però no hi ha accés directe al cim com indca l’Alpina i cal cer ar el camí que puja des l’estany de la Gola.
La punta Clavera s’hi accedeix des de les bordes de Perose seguint el camí que porta al coll de Clavera i refugi des Estagnous. Eduard i Dasha,
Enguany deixem els Alps i anem cap a la vall d’Aran per pujar el magestuós cim de Mauberme que domina la vessant nord d’Aran i el cim de Molleres des de l’Artiga de Lin pel coll de Toro i baixar pel coll d’Aran. Fina, Cesc, Isidre i Miquel
Fotos Miquel-Fina Fotos Isidre Fotos Cesc
Sortim de Sant Julia de Cabrera i pugem per la carena fins el santuari ,baixem cap Cantonigros passem per sobre la foradada i arribem a l’Esquirol,des d’aqui a les gorgues de Roda de ter.
Els del CECalldetenes no paren. Anem de curses
… i fí de temporada d’esquí, al menys per a nos. Es podien posar els esquís a partir de la Renclusa. Molta, molta gent a peu i molt pca amb esquí. Joan A. i Miquel
Escaladors, aquí teniu una proposta que varen anar a fer una colla de calldetenencs/ques aquest passat cap de setmana!
Comencem els Cortalets, un lloc ideal per els que agrada la natura. Es pot veure nius de cigonyes i altres aus en els aiguamolls amb una vegetació exuberant. Després ens endincem en el plá de l’alt Emporda ón practicament son pomés, perés i camps de cereals, passant per Sant Pere Pescador i Sant Marti d’Empuries fins arribar a l’Escala. Fi de l’etapa !!
