Els dies 7, 8 i 9 de maig es va portar a terme el darrer curs del Cecalldetenes. Aquest, coordinat per en Guia d’escalada osonenc Marc Vilaplana, va constar d’una sessió teòrica i dues sessions pràctiques. L’últim dia es va practicar a la mítica escola de via llarga de Malanyeu, al Berguedà.
Consulteu l’apartat de Formació per seguir els cursos que es van fent al Club.
El passat cap de setmana 11 i 12 de juliol es va fer la ja tradicional sortida d’escalada del Club. Aquesta, com d’altres activitats del Cecalldetenes, va haver de ser ajornada degut al COVID19.
El lloc escollit va ser Sadernes, per la gran varietat de sectors, la proximitat i la bona climatologia. Tot i a això, certs companyes es varen quedar sense poder entrar per l’allau desmesurat de persones que hi està havent aquests dies a certs espais naturals.
Altre cop en Carles Redorda i en Marc Vilaplana ens varen oferir un curs d’iniciació a l’escalada el passat 27 i 28 de juny. Aquest, s’havia ajornat prèviament degut a crisi sanitària en la qual vivim.
A les activitats pràctiques portades a terme a La Soleia i a Coll de Merolla, se li afegeix una sessió teòrica la setmana abans.
Si vols estar al dia dels cursos del Cecalldetenes: Formació
Després que el mal temps ens obligà marxar de les serralades de la Maurrienne, anem al Vercors on feia bon temps i escalar aquest pastís del Mont Aiguille.
L’aproximació habitual surt de Chichillanne, però és més suau i cara nord, ben ombrejat, de La Bresse-en.Vercors, cap a la Batie, pel coll d’Aumàs. Pocs quilòmetres avall trenquem a la dreta i deixem cotxe al pàrquing del parc d’aventura (una barrera barra el pas). Un rètol ens indica coll Aupet, on no cal arribar. La via comença a l’esquerra on hi ha una placa en llatí (arribada dels ràpels) amb una grossa anella de ferrada i un clau que indiquen l’inici de la via de 8 llargs. A part del material habitual, és aconsellable dues cordes de 50 m (hi ha un ràpel de 45 m) i un mosquetó de ferrada.
Més info a: via ferrata Alpes i a Camp to camp
(Josep Tarrats, Jaume Pujolras i Miquel Erra)
Neix el GACEC: Grup Alpí del CEC.
La primera sortida a Ós d Balaguer
Es va fer una primera reunió formal el passat 17 d’octubre de 2016 amb l’assistència de 19 persones i d’altres que es van excusar. L’objectiu és organitzar sortides entre ells, cursets i formació i alguna activitat més per tal d’engrescar a altres persones a formar-ne part en sortides concretes. De moment ha sortit el grup d’espeleologia, d’esquí de muntanya, de barrancs i d’escalada que no hi faltarà mai. Les vostres iniciatives seran un bon al·licient pel Club i aviat un bon relleu. Salut i muntanya.
Unes de les crestes més estètiques del Pirineu, les Agulles de Travessany s’aixequen just darrere el Refugi del Ventosa i Calvell. Amb un bivac a peu de roca i enlluernat per una lluna gegant l’escenari era de pel·lícula. Sobre la cresta, unes vistes immillorables i una escalada-grimpada granítica a mida.
Pels escaladors, passos de III i IV poc constants. Pels alpinistes, botes de cuir i amunt.
Mapa: Vall de Boí. Alpina 1:25.000.
Referència: Sánchez, Paco. CRESTAS PIRENAICAS. Pirineo Central. Vol 2. Desnivel Ediciones. Madrid, 2009
Més imatges: Clica’m
Roger, Laura, Gil, Vall i Freixa
Sembla ser una de les crestes més divertides del Pirineu Oriental. Els dos trams més continus i estètics són a l’inici (just després del Peiraforca) i al final (arribant al Roc Colom). La jornada comptant l’aproximació, la cresta i el retorn és llarga. Nosaltres varem decidir entrar-hi per Meranges, fent nit el Refugi d’Engorgs.
Mapes: Cerdanya Alpina 1:50.000 ó Andorra Alpina 1:40.000
Referència: Sánchez, Paco. CRESTAS PIRENAICAS. Pirineo Oriental. Vol 1. Desnivel Ediciones.
Més imatges: Clica’m
Roger, Laura, Gil, Vall, Rifà i Marsi
Cara Nord del Pedraforca a 45 minuts del refugi es troba l’inici de la via Estasen (IV+)(16/07/2016). Quico, Miquel i Roger
Ressenya
Mercadal Superior (esq) i Inferior(dr)
Cresta fàcil amb bona roca calcària i ben equipada. Orientada al nord-oest, per tant, ombrejada als matins de l’estiu.
Material:
Corda de 50 m
7-8 cintes
Material per a reunions i ràpel
Eduard G. i Miquel
RESSENYA
Al final vam fer la Itzi (Montseny) després de no trobar l’inici de la via tres setmanes abans. Els més difícil de la Itzi és trobar-la!. Després d’aparcar el cotxe al km 23,8 de la crta de Sant Marcal a Sta Fe. Cal pujar tot seguint fites i fletxes de color granate. Al cap d’uns 45′ s’arriba a una roca (fita gran) amb 2 pitons per superar-la, no cal, es pot fer una grimpadeta per l’esquerra fins arribar a un freixa on comença la via (hi ha una femella d’espit). Són quatre ressalts on sempre hi ha un espit que marca l’inici i cal assegurar-se amb algun marlet i/o fisurer mitjà i petit per continuar la via.Quico i Miquel
Inici de la via
Les dues vies pugen paral·leles