El darrer diumenge de gener cal recollir el Pessebre a Matagalls. Ens hem trobat amb el cable de la creu del cim mig arrencat però el pessebre s’ha mantingut ferm com un bon alpinista que suporta les més dures adversitats.;)
Com ja és tradició, el diumenge 15 de desembre vam portar el Pessebre al cim dels Matagalls. Alguns des del coll de Borderiol i uns poquets des de Viladrau pujant-hi per sant Segimon.
Per la zona del Capcir hi ha itineraris oblidats i de mica en mica es van perdent. Majoritàriament seguim els GR i PR que estan ben indicats al mapa i ben senyalitzats sobre la ruta. Des del CEC n’anem recuperant i aquí us expliquem com pujar a Madres per la vessant Nord.
Des de l’Alta Cerdanya preneu la D118 en sentit a Quillan. Abans d’arribar als antics banys d’Escouloubre, trenqueu a la dreta cap al poble d’Escouloubre (D17) i després del poble (no cal arribar-hi) agafeu a la dreta una pista forestal al coll de Garabeil. Està en bon estat i haureu de passar per les dues cabanes de la Resclause cap al refugi forestal de Madres on quasi hi podreu arribar en cotxe. Quan us poseu a caminar haureu de buscar el millor itinerari en direcció cap al pic de Bernard Sauvage. Al davant veureu morrenes de blocs granítics, aneu a buscar la última de la dreta i continuar pels pendents més suaus. Deixeu el Bernard Sauvage a la vostra esquerra i suaument arribareu al Roc de Madres. Consulteu fotos
Tretze (12+1) persones van participar a la sortida col·lectiva a un 3000 dels Pirineus el cap de setmana 7-8 de setembre’19, organitzada pel CEC.
El cim triat ha estat el Robiñera d 3003 m, un cim fàcil situat a la vall del rio Real
Algunes zones, com la vall del Langtang, pràcticament tot està tal com el terratrèmol ho va deixar. Les esperances no es perden i les reconstruccions comencen molt lentament amb les ajudes que els veïns reben de les ONGs i de voluntaris d’arreu del món que treballen amb ells. Miquel
Tot cercat un accés directe al pic de Ballbona, des del pla de la Restanca, i llac de Balbona, ens hem quedat a 150 m del cim. Tot anant cap al Roc Blanc hem vist que teniem un accés a 10 m per sobre nostre. Sort que el Roc Blanc ens esperava tranquil·lament. Hi haurem de tornar. Fina, Mercè, Josep i Miquel
Fotos Miquel i Fina Fotos Josep i Mercè
Una escapada de tres dies pel Pallars Sobirà cap al cim de Montroig , punta Clavera i circuit entorn del pic de Quenca i baixar pels estanys d’Airoto. Aquest darrera és poc freqüentada. Cal deixar el cotxe a les bordes de Lapre per una pista que surt entre Isil i Alòs d’Isil (rètol Barreños). D’aquí seguir a peu per una pista en sentit nord fins a un aparcament on comença el camí. Des del refugi d’Airoto cal baixar pel GR (la baixada per la vall és plena de blocs i poc fitat). En arribar a les dues bordes ruinoses d’Airoto cal passar just sota d’elles (mapa Alpina equivocat) i cal anar en compte de no deixar el camí un cop travessat el torrent fins arribar de nou a les bordes de Lapre.
El cim de Montroig el vam per la palanca de Piné i bordes d’Isabarre, però no hi ha accés directe al cim com indca l’Alpina i cal cer ar el camí que puja des l’estany de la Gola.
La punta Clavera s’hi accedeix des de les bordes de Perose seguint el camí que porta al coll de Clavera i refugi des Estagnous. Eduard i Dasha,
Enguany deixem els Alps i anem cap a la vall d’Aran per pujar el magestuós cim de Mauberme que domina la vessant nord d’Aran i el cim de Molleres des de l’Artiga de Lin pel coll de Toro i baixar pel coll d’Aran. Fina, Cesc, Isidre i Miquel
Fotos Miquel-Fina Fotos Isidre Fotos Cesc
Poca neu per esquiar i massa per caminar. Sort que les temperatures baixes dels darrers dies l’han mantinguda dura. Sortim de Formigueres amb fort vent de tramuntana, al refugi de Camporells ens desaconsellen pujar per aresta est, hi ha restes de neu glaçada i no es veu traça. Millor per la face sud, ens recomana la Viviane. Pas gent trobem i gaudim d’una panoràmica amb gran neu acumulada a cotes altes. Fina i Roser, Miquel i Fina