Ressenya per la via normal des del refugi Torino
28-30 Agost 2015
Sergi Rifà, Gil Vall, Gil Erra i Roger Jutglar.
Preu per barba: 180€ uffff! (gasolina, peatges, túnel del mont blanc i telefèric)
Cal tenir en compte que l’ascensió dependrà totalment del temps.
Aproximació
Agafem el primer telefèric (45€) a les 7 del matí a Courmayer i que ens puja al Refugi de Torino (3462m). A l’esplanada fora el refugi muntem la tenda i deixem tots els trastos, ens equipem i comencem la ruta. Són ¼ de 9 del matí.
En Sergi i en Vall al camp de tendes.
L’aproximació no té dificultat ni pèrdua. Direcció nord-est per sota les Aiguilles Marbées i després inclinant-nos més cap a l’est, on la pendent incrementa una mica i apunta cap a la Dent de Gegant. Ens descalcem els grampons en passar la rimaia.
La cordada de Gils fent l’aproximació.
Tot i que durant els primers mesos d’estiu hi pot haver-hi una llengua de neu (45/50º), aquesta és del tot inexistent. Comencem a grimpar, primer direcció nord i un cop al coll de Rochefort (on deixem un gendarme a l’esquerra), tombem 90º a la dreta direcció est. Ens trobem en un terreny molt descompost amb freqüents caigudes de pedres (compte en hores de màxima calor!).
Esquerra. Passat el coll de Rochefort, comença la grimpada per terreny descompost. La Dent de Géant a l’esquerra i a la dreta el gendarme que hem de vorejar. Dreta. En Roger arribant a dalt de l’aresta, just abans de vorejar el gendarme.
La pujada es pot fer per diferents indrets, agafant com a referència l’aresta que ens queda a l’est i un gran gendarme que haurem de travessar per la dreta (vessant est). En aquest punt trobem la neu de nou i arribem a l’esplanada Frühstücksplatz, just al peu de la paret sud de la Dent.
Esquerra. Visualització, des de l’aproximació al peu de la dent, d’escaladors pujant pel segon llarg (l’assegurador es troba a la R2, Plaça Mummery). Dreta. En Roger i en Sergi arribant al peu de la Dent, a l’esplanada Frühstücksplatz amb el gendarme.
Arribats en aquest punt es voreja la Dent cap a l’esquerra (sud-oest) on localitzarem, en un pla els primers parabols (R0, al primer parabol). La neu desapareix i ens equipem. Nosaltres optem per pujar amb peus de gat.
Esquerra. L’esplanada Frühstücksplatz amb el Mont Blanc al Fons. Ens equipem per començar l’escalada. Dreta. En Gil arrenca l’escalada. Un cop baixada la petita canal, saluda des del replà.
Escalada
1r Llarg. Comences baixant per una canal descomposta d’uns 4m (es veuen els parabols, 2 o 3) fins a trobar una petit replà aeri. Un cop fet el flanqueig segueixes amunt amb tendència a l’esquerra. Al cap de pocs metres trobes la reunió, de claus gegants units per bagues de certa edat. Llarg molt vent equipat d’uns 15m (aprox).
2n llarg. Des de la reunió, un parell de metres a mà esquerra s’observa un corredor (àmplia xemeneia) on seguirà el següent llarg. Aquest no es troba tan ben equipat tot i ser més senzill (III-IV grau, amb algun calau i alguna baga). Cal seguir la línia recte d’uns 30m fins arribar a una petita terrassa on hi haurà la R2. Ens trobem a la Plaça Mummery, just a l’inici de la Placa Burgener, fàcil d’identificar i equipada amb cordes de mariner (maromes).
Esquerra. En Sergi escalant el segon llarg. Dreta. A primer pla en Gil a la R3, en Roger escalant la Placa Burgener i en Sergi assegurant des de la R2 (Plaça Mummery)
3r llarg. Pujarem el primer tram de la Placa, aquesta molt ben equipada amb maromes (us animem a no fer-les servir!). Ens podem anar assegurant amb als enclatges de la maroma. El llarg té uns 50m i IV+/V de grau. La reunió la trobarem on la placa canvia d’inclinació (a l’últim tram el pendent és més pronunciat).
Esquerra. En Roger inicia la Placa Burgener (3r llarg), en Gil es troba assegurant a la R3 i en Vall inicia el llarg 4. Dreta. La cordada de Gils al final de la Placa.
4t llarg. Les cordes de mariner segueixen i ens ajuden, tanmateix, si no les volem fer servir, la placa passa a ser més fina (V+) i ens porta primer cap a l’esquerra, però al cap de pocs metres un flanqueig cap a la dreta amb molt de cantell (IV). Arribem al final de la placa Burgener amb algun pas més delicat de fissures (6a). En aquest punt sortim a dalt de l’aresta i ens trobem amb la reunió. Tram de 30m aprox.
Esquerra. En Gil arribant a la R4, un cop sortit de la Placa Burgener. Dreta. En Roger en el mateix punt uns minuts després.
5è llarg. Ja hem deixat la placa i entrem a l’aresta final que ens conduirà a la primera punta (Punta Sella). Les maromes que hem trobat a la Plaça Mummery segueixen en aquest llarg. Nosaltres decidim fer la reunió al final d’aquestes, entre l’última fixació i un clau immens, just després de passar un pont amb vistes als dos costats (des de l’esplanada Frühstücksplatz es pot observar la maroma en aquest punt). El llarg és fàcil (III/ IV grau), però aeri. Té uns 30m aprox.
En Vall a l’aresta cimera, arribant a la R5.
6è llarg. Seguim l’aresta i les maromes desapareixen. Just sortir de la reunió (la que hem fet nosaltres) trobem 2 friends enclastats i a continuació la reunió “oficial” del llarg. El tram es troba desequipat i l’aresta encara s’afila un xic més (jeje), tot i que el grau no és elevat. Arribem a la Punta Sella o punta sudoest (4009m). Per acabar de baixar la primera punta trobem unes bagues. Travessem la cresta o coll que hi ha entre punta i punta fins a la reunió, just a sota la punxa principal. Llarg de 40m aprox.
Esquerra. En Roger dalt de la Punta Sella (4009m). Dreta. Poca estona després en Sergi passant pel mateix punt.
Últim llarg. Per tal d’arribar a dalt la punxa principal o Punxa Graham (4013m) tornen a aparèixer les cordes. Són pocs metres i fem la reunió al voltant de la verge. 10m de III grau (sense utilitzar les cordes).
Esquerra. Fotografia tirada des de la Punta Sella. En Vall assegurant a la R6, just sota de la Punxa Graham. Dreta. Tot el grup al cim! (4013m)
Descens. Es realitzen 3 ràpels ben equipats amb mallons i visibles, que s’inicien sota la punta Sella i ens dirigeixen cap al vessant sud (s’hi accedeix des del coll entre puntes).
1r ràpel. Just a sota de la primera punxa, en el vessant sud trobem la reunió, força aèria i situada en un petit replà. Ràpel curt, de 20m.
2n ràpel. Reunió força incòmode, en una petita terrassa inclinada. Ràpel volat de 55m. Molt de compte la reunió és troba a l’esquerra de la línia del ràpel on s’hi pot accedir per una petita repissa.
3r ràpel. Ràpel de 55 m, volat i que ens condueix als peus de la dent (esplanada Frühstücksplatz). Cal tenir en compte que anirem a caure a la gelera. Pocs metres més amunt d’on hem iniciat la via. Podem assegurar-nos en unes vagues al final del ràpel.
Esquerra. Baixada d’en Sergi i en Roger al coll de Rochefort. Dreta. Posta de Sol al coll de Rochefort. El Gendarme de darrere pot ser bastant bon indicador del coll.
Desfem camí fins a trobar la gelera de nou per un terreny molt descompost i delicat. Arribem a la tenda, on passarem la nit als vols de les 8 de la tarda. El dia ha sigut llarg, però divertit.
Salut i muntanya!