Ja us ho explicarem
El divendres 26 de setembre vam tenir el plaer d’organitzar, conjuntament amb l’ANC de Calldetenes, la 1a Cursa d’Orientació per la Independència que s’hagi organitzat a Catalunya. Hi van participar 66 corredors de tres categories diferents: Infantils, juvenils i adults. El dos primers classificats de cada categoria van tenir un “buff” de l’estelada de premi i tots els participants un mocador de l’ANC d’obsequi. Fotos
Deixem el cotxe a St Pere dels Forcats i pugem per una pista d’esquí al costat del telecadires. Abans d’arribar al final del telecadires, un camí molt fresat i un cartell de fusta amb el rètol Cambre d’Aze, ens indica que hem de pujar cap a l’esquerra. Pugem fins a la creu del cim de Cambre d’Aze i baixem pel llom occidental fins a trobar la pista d’esquí negre que ens porta al final del mateix telecadires i al retorn ple mateix lloc. Si no culls bolets unes 5 h, ens cas contrari unes 6:30 h. Miquel i Fina
Recorregut: Joanetes- Puig del Soi- Canal Fosca (ganxos)- Puig Corneli- Santa Magdalena- Les Olletes- Fontanills- Mas Poc- Joanetes
Punts a destacar: Canal dels ganxos, Puig Corneli i les Olletes
Desnivell: 900m (aprox)
Temps: 4 h
Lloc: Puigsacalm
Una de les pujades més directes a la Serra del Puigsacalm amb boniques vistes, trams entretinguts i espais pintorescs. Cal anar amb compte al tram dels Ganxos.
Entre Briançon i Bourg l’Oisans (Hautes Alps) hi ha La Grave on estavem instal·lats. Fent BTT i ferrades envoltats d’unes panoràmiques àmplies i meravelloses de llocs i de massissos mítics com la Meijie, Pelvoux, Aiguilles d’Arves, Rochebrune,….. Fina i Miquel
Ruta de 230 km i 6000 de desnivell positiu.Nosaltres la fem en tres dies, potser es una mica exigent per a 3 jornades ja que la segona etapa varem fer 92 km i 2500+. Molt bones vistes, molt pocs ciclistes i camins molt macos, potser hi ha una mica massa d’asfalt a l’inici i al final de la ruta.
L’asfalt del final, és degut perquè el camí reial no està arreglat desprès de les inundacions. Marc i Sergi
Volem fer una setmaneta als Alps, però el mal temps no ho vol així.
Marxem dilluns cap a Itàlia, la destinació es el Monte Rosa. Arribem al vespre al poble de Gressoney i passem la nit a la furgo.
Ens llevem i agafem els remuntadors fins dalt de tot de l’estació d’Alagna, comencem a caminar cap al refugi Gnifetti i el passem una mica de llarg per pujar fins a quasi bé els 4000 metres, ja que no hem aclimatat i l’endemà pujarem a 4500 m.Baixem i fem nit al Refugi.
Ens llevem, fa bon dia i anem remuntant per pendents molt bones i sense cap dificultat , fem el Zumstein (4563mts) i el Signalkuppe (4554 mts), però de baixada entren núvols i decidim no fer-ne més i tornar al Gnifetti.
L’endemà , està tapat i sembla que no es pugui fer res, però al cap d’una hora i mitja s’obre i podem anar a fer la Piràmide Vincent (4215 mts) i el Balmenhorn (4167 mts), baixem,recollim coses al refugi i es comença a tapar, arribem a l’estació del funicular que ja hi ha boires.
Agafem el cotxe i cap a Chamonix,
Un total de set dijous de caminades a la fresca amb una mitjana de 50 persones i organitzades per l’Esteve Capdevila i en Pere Carrera. Avui, 31 de juliol, n’hem fet la darrera amb un pica-pica al final mentre esperàvem el concert de les bessones Vilar i el tastet de formatges i cerveses. Una bona vetllada i fins l’estiu vinent.
Tot cercat un accés directe al pic de Ballbona, des del pla de la Restanca, i llac de Balbona, ens hem quedat a 150 m del cim. Tot anant cap al Roc Blanc hem vist que teniem un accés a 10 m per sobre nostre. Sort que el Roc Blanc ens esperava tranquil·lament. Hi haurem de tornar. Fina, Mercè, Josep i Miquel
Fotos Miquel i Fina Fotos Josep i Mercè