La passada setmana en Gil, la Laura i en Sergi, varen apuntar-se dos clàssics dels Alps francesos. Per una banda la Barra dels Ecrins, el 4000m més occidental de tots els Alps. El punt més elevat del massís dels Ecrins, la seva màxima complicació és a la part final on espera una cresta aèria i amb passos de III. També al mateix Massís dels Ecrins, l’Agulla Dibona és un monòlit granític de 500m que és difícil no quedar-ne embadalit.
Més fotografies: clica’m
Sortida al pic d’Auboubert (PD-) els dies 3 i 4 de setembre 2016. Cal tenir en compte:
– Ser autònom a muntanya (hi ha un pas de II grau abans d’arribar al cim)
– Fer-se cadascú la reserva al refugi d’Estós o dormir en tenda (doncs cal pagar import de la reserva)
– El dia 3 cal caminar 2:30 fins al refugi d’Estós.
– El dia 4 cal contar unes 8-9 h entre fer cim i tornar al cotxe.
– De tot, i més, en parlarem el proper dimarts 30 d’agost a 2/4 de 10 del vespre al local del CEC.
– Consultar la ressenya
Rocher Blanche des del refugi Des 7 Laux
Travessa de sis dies per la vall d’Allevard i els seus cims de la Belledomme. Fina, Miquel Erra i Eduard Garrell.
Ressenya
Clica sobre la imatge per visualitzar les fotografies.
Unes de les crestes més estètiques del Pirineu, les Agulles de Travessany s’aixequen just darrere el Refugi del Ventosa i Calvell. Amb un bivac a peu de roca i enlluernat per una lluna gegant l’escenari era de pel·lícula. Sobre la cresta, unes vistes immillorables i una escalada-grimpada granítica a mida.
Pels escaladors, passos de III i IV poc constants. Pels alpinistes, botes de cuir i amunt.
Mapa: Vall de Boí. Alpina 1:25.000.
Referència: Sánchez, Paco. CRESTAS PIRENAICAS. Pirineo Central. Vol 2. Desnivel Ediciones. Madrid, 2009
Més imatges: Clica’m
Roger, Laura, Gil, Vall i Freixa
Sembla ser una de les crestes més divertides del Pirineu Oriental. Els dos trams més continus i estètics són a l’inici (just després del Peiraforca) i al final (arribant al Roc Colom). La jornada comptant l’aproximació, la cresta i el retorn és llarga. Nosaltres varem decidir entrar-hi per Meranges, fent nit el Refugi d’Engorgs.
Mapes: Cerdanya Alpina 1:50.000 ó Andorra Alpina 1:40.000
Referència: Sánchez, Paco. CRESTAS PIRENAICAS. Pirineo Oriental. Vol 1. Desnivel Ediciones.
Més imatges: Clica’m
Roger, Laura, Gil, Vall, Rifà i Marsi
Cara Nord del Pedraforca a 45 minuts del refugi es troba l’inici de la via Estasen (IV+)(16/07/2016). Quico, Miquel i Roger
Ressenya
Mercadal Superior (esq) i Inferior(dr)
Cresta fàcil amb bona roca calcària i ben equipada. Orientada al nord-oest, per tant, ombrejada als matins de l’estiu.
Material:
Corda de 50 m
7-8 cintes
Material per a reunions i ràpel
Eduard G. i Miquel
RESSENYA
Fa una setmana que el Patronat de la Muntanya de Montserrat ha reobert la ferrada Teresina després de ser reequipada pel GRAE.
Desgrimpant del turó de Sta Cecilia.
L’accés és pel convent de Sta Cecilia (millor aparcar uns 200 abans, venint de Manresa) i pujar per les escales que menen a la mateixa canal de Sant Geroni. Al principi marques roges i després seguir per les blaves. Abans d’arribar al pnt de pedra (lloc d’inici e la ferrada) hi ha un ressalt amb una cadena que porta al canal dels musclos(Mejillon), ens herm de desplaçar a la dreta. Ben equipada i, fins al cim de Sta Cecilia, és una T3. D’aquí es pot desgrimpar suaument per les petites clavilles (es pot muntar un ràpel) i després de fer el corriol d’aproximació, s’arriba a la xemeneia final on cal superar-la empotrant la motxilla a una paret i els peus a l’altre (passos de T4). No hi trobareu desploms.. Tot caminat s’arriba al mirador de St Geroni- Eduard G., Isidre i Miquel.