7-8 setembre 2024. Un 3000 del Piri

Alpinisme

Aquest any hen triat el Besiberri Sud de 3024 m com el cim anual de més de 3000 m del Pirineu. Amb un grup de 23 alpinistes ben entrenats, Vam sortir des de la presa de Cavallers cap a la pujada directa i penjada vers al pas de l’Ós i seguint per sota del rocam dels contraforts del Comalestorres i, després, desviant-nos cap l’estany glaçat  i directament entre rocam i congestes de neu cap a la bretxa entre el Comoloformo i el Besiberri Sud on fem cim. La tornada ens endinsem pels pendents caòtics de blocs i roca , sense camí i guiant-nos per fites i ben aconsellats pels tracks que alguns van descarregar. per arribar al llac de Malavesina i baixar pel riu Malo fins a l’entrada del pantà de Cavallers. Alguns, en plena forma, van coronar a més a més el Comoloformo. Un total de 1350 m de desnivell i entre 9 h  els primers i 11 h els més tardans. Ben satisfets i amb ganes de retrobar-nos a la propera activitat.

                  

 

Un soci del CEC al Nepal

Alpinisme

L’Oriol Peix, soci del Club Excursionista des de fa molt temps i veí de Calldetenes, és un gran amant dels esports de muntanya i compromès en les seves contribucions socials.. Aquests darrers mesos està al Nepal fent les pràctiques de magisteri en una escola a Katmandú, fent de voluntari a l’associació Options Catalunya-Nepal i, com no, s’ha “escapat” per les altes muntanyes de l’Himàlia. Ens envia aquest escrit i una fotografia.

El Parc Nacional del Langtang es troba al nord de Kathmandu, la capital del Nepal. Aquesta va ser la destinació on jo mateix, Oriol Peix Codina (calldetenenc i soci del CEC des de fa 6 anys), vaig decidir anar a descobrir després d’acabar les últimes pràctiques com a estudiant de mestre d’educació primària, que vaig fer durant 2 mesos a una escola al nord de la mateixa capital.

Quan faig viatges, ja siguin més locals o més allunyats, que inclouen algun tipus de relació amb la travessa de muntanya o l’alpinisme, sempre penso amb la sort que hem tingut aquells i aquelles que hem pogut formar-nos al mateix poble, ja sigui a través del CEC o a través de l’esplai i els seus campaments.

Així doncs, amb tots aquests aprenentatges,

El Toubkal 4167 m

Alpinisme, General

Aprofitant el pont de l’1 de maig de 2022 , els germans de la Riereta (Vilalleons), en Martí i la Mireia, van

viatjar fins al Marroc per coronar el Toubkal (4167 m). La ruta la vam fer en dos dies, van fer la primera jornada des del del poble de Imlil fins al refugi del Toubjkal. L’endemà, i amb una bona matinada, van fer el cim oest del Toubkal i, algú més agoserat va fer el cim amb BTT i descens fins a Imlil. El total de la ruta van ser 32 km i 2.500 m de desnivell positiu.

El 3000 al Molières

Alpinisme

El cap de setmana 4 i 5 de setembre de 2021 vam pujar al pic de Molières de 3009 m després de pernoctar a l’aparcament de l’Ospitau de Vielha sobre la boca sud del túnel. L’endemà tot2s les 27 persones vam fer el cim de Molières amb bon ritme i alegria. La satisfacció queda palesa en aquesta imatge

Salut, Muntanya i República!

El Ballhibierna i Culebras

Alpinisme, caminades

El cim de 3000 m del Pirineus escollit aquest 5 i 6 de setembre de 2020 han estat el pic de Ballibierna (3067 m) i la tuca de Culebras (3062 m). Un grup de 23 persones molt animades han pogut gaudir d’aquest itinerari i el temps ens ha acompanyat malgrat les previsions de pluja i fred.

FOTOS

Alps Suïssos

Alpinisme

La Bruna, en Sergi, en Gil i en Xavier varen passar les vacances d’estiu als Alps Suïssos fent un total de 11 cims de 4000m.

Entre ells:

Bishorn 4153m, Punta Dufort 4634m, Allalinhorn 4027m, Alphubel 4206m, Nadelhorn 4327m, Steckndlehorn 4241m, Hobarghorn 4219m, Zinalrothorn 4221m, Mönch 4107m, Gross Fiescherhorner 4049m i Hinter Fiescherhorner 4025m .

Aresta de Peuterey 2020

Alpinisme

La mítica i legendaria aresta de Peuterey, situada a la vessant italiana del massís del mont Blanc, va ser realitzada pel nostre company del CECalldetenes Gil Vall a principis de juliol 2020.

En Gil va marxar acompanyat dels germans Alberto i Illan Diaz-Canedo de la Seu d’Urgell i ens ho explica així: “vam començar l’aproximació a la paret a les 6 de la tarda del 7 de juliol i a les 20:00 començarem a escalar. Vam anar avançant fins ben entrada la nit dormint entre l’agulla Gamba i la punta Bifide trobant un petit bivac a la paret.

El dia 8 de juliol, a les 5 del matí, ja estàvem escalant i cap ales 14:00 arribem al’agulla negra que significa el final d’una llarga travessia de infinites agulles. Setze ràpels per baixar de l’agulla i ens deixa als peus de Les Dames Angleses que de nou hem de tornar escalar fins arribar al refugi Craveri. Una petita llauna per a 5 persones, on hi arribem a les 8 del vespre.

El dia següent, ales 5 del matí, estem de peus i comencem a escalar per terreny perdut i dubtós fins a trobar una aresta que ens deixa dalt de l’Agulla Blanca de Peuterey.