… i fí de temporada d’esquí, al menys per a nos. Es podien posar els esquís a partir de la Renclusa. Molta, molta gent a peu i molt pca amb esquí. Joan A. i Miquel
Un pont del 1r de maig amb 4 dies però no gaire bons temps els dos primers. Temperatures molt baixes que van provocar noves cascades de gel a Cambre d’Aze amb una canal Major gelada impracticable amb esquís (no hi havia ningú amb esquís). Al Negre d’Envalira (des de el Pas) va començar el dia tapat i vent però amb molta neu pols i premsada, una delícia. Cornises als colls occidentals del coll dels Isards. L’endemà al circ de Pessons amb molta i bona neu però l’accés al coll amb neu molt dura. Fina, Maria, Martí, Gil i Miquel
La travessa del parc natural de l’Stelvio, es als Alps Italians, una ruta circular, de molta alçada, molt de temps per sobre dels 3000 mts, grans vistes i molts cims, grans baixades i molt bona neu en general.
DIA 1
FORNI-PIZZO TRASERO-REF BRANCA
Sortim de l’aparcament del refugi Forni (2178),seguim l’itinerari que puja cap al refugi Branca, està marcat amb pals, a mig camí trobem un pont que travessa el torrent que tenim a la dreta i s’enfila cap uns tubs (Isola Persa),direcció al Pizzo trasero, anem pujant fins a sortir a un plató, girem a la dreta per passar per sota d’uns seracs i per pendents mes dretes arribem a la pala cimera, no arribem al cim ja que fa mal temps i no tenim gens de visibilitat, a 200 mts del cim, fem mitja volta i retornem pel mateix lloc per on hem pujat, un cop al pont, només hem de remuntar els 150 mts de desnivell fins al Refugi C.Branca (2493).
DIA 2
REFUGI BRANCA–REFUGI CASSATI
Cap de setmana assoleiat, estacions d’esquí tancades i bona neu acabada de caure dos dies abans, són bons ingredients per gaudir de l’esquí de muntanya en un entorn alpí fins a la baixada per la canal central de Cambre d’Aze. Miquel i Cesc
Molta neu sol i gens de vent un dia perfecta per fer muntanya, desde el coll de puymorens pugem fins la portella de coma d’en Garcia i a l’esquerra tosso Rodona, Puig trespunts, cap de Beçatet, Querforc.
Ruta llarga,sortim de l’aparcament de Grau Roig. El primer tram de pujada la fem per l’itinerari marcat que puja cap al Montmalús, no pugem al cim, si no que passem pel coll i tirem avall cap el refugi. Un cop aquí posem pells i remuntem una petita pujadeta, treiem pells i baixem pel bosc fins als plans de Vallcivera, aquí anem direcció la carena entre el port de Vallcivera i el cim, remuntem per arribar a dalt amb esquis als peus.La baixada a la fem pel mateix itinerari amb la variant que un cop al refugi de Montmalús, no anem al coll,si no que pugem al cim i baixarem per la seva cara nord.
Es una ruta fàcil pèrò llarga i amb desnivell.
20 km 1750mts+
Un dels grans!!! Sortim just al trencant de l’hospital, ja amb esquis als peus i cap a l’entrada de la vall de Remuñe, la remuntem, es una vall encaixada i molt maca, no te pèrdua, s’ha de deixar la Forca de Remuñe a la dreta i baixar direcció al llac de Literola, un cop a baix, nosaltres pugem al cim pel collado Ubago, però el vent ha bufat i la llarga aresta la fem sense esquis.
Retornem cap als esquis i baixem per la vall de Literola, una altre vall encaixada i amb unes pendents per esquiar perfectes, l’ultim tram de bosc a peu (5 minuts).
Bona circular a la zona de Cerler, sortim de un petit aparcament a la zona de l’Ampriu, primer anem a buscar una pista que va cap a la cabana d’Ardonès, la seguim i just abans de passar un pon sortim de la pista per entrar per un bosc esclarissat i amb pendent direcció al Castanesa. Un cop a dalt del bosc, veiem una barrera rocosa,anirem a pujar pel seu costat per sortir a una vall molt oberta a la que per pendents suaus hem d’anar a buscar l’aresta que ens portarà al cim.
Un com al cim,seguim cap al nord per l’aresta i anem a passar per la dreta del cim roques trencades,un cop al coll, baixem direcció a la cabana de pescadors,a davant tenim l’Aneto,Maladetes,Vallibierna,etc… a la cota 2200 aprox posem pells i enfilem la vall fins el cim de l’Estiba Freda, ara ja només ens falta tornar al cotxe, hem de baixar direcció la cabana d’Ardonès, però sense arribar-hi, agafar la pista de pujada i fins el cotxe.
Poc difícil—–1500 +——zona molt afectada pel vent, millor mirar condicions abans.
Anem cap al Pirineu frances a fer la cursa de l’Altitoy, dos dies fent pujades i baixades amb molt bona neu i un temps que al principi pintava malament i al final va ser prou bo.
FOTOS