Deunidó la nevada aquest diumenge a la Masella.
Vam estar ben sols tots el dia i vam estrenar les baixades del Pic de Ginèvre i del Serrat de la Llisa Cremada.
Sortida express als Alps Italians, marxem divendres a la nit i parem a dormir a Grenoble a les 2 del matí, ens llevem a les 7 i desprès de fer ruta turística ( visitem Grenoble amb cotxe i fem un port de muntanya abans d’arribar a Chamonix!!!!!!!!!!!!!), arribem a l’aparcament de Pont. Sortim a les 13 del cotxe, primer per una pista d’esqui de fons i desprès ens enfilem pel bosc per un camí molt marcat, la pujada es dreta i directe al Refugi.
Ens llevem a les 5 i sortim del refugi a les 6, sort d’anar d’hora perquè està a petar de gent, obrim traça tota la pujada fins l’última pala a uns 3800mts que es un vidre, aquí posem grampons i fins el cim, a l’últim tram hi ha un curt pas que hem de fer amb corda. Coronem nosaltres sols, i a l’hora de baixar, ja està pujant un remat de gent impresionant. Baixem fins el refugi i allà tornem a posar pells per remuntar uns 200 mts passant per sota el Ciforon i anant a buscar la vall de Seyvaz que baixa directe al cotxe. El tram de baixada el fem lo mes ràpid possible perquè anem veien com cauen petites allaus de la part alta i a la vall es veuen allaus bastant grans de dies anteriors.
La Silvretta es una travessa que transcorre entre els länder austríacs del Tirol i del Voralberg, i la Baixa Engandina, al cantó suís dels Grisons.
Etapa 1:
Sortim de l’estació d’esqui d’Ischgil. Podem pujar per una pista des de el mateix poble i fins el refugi de Heidelberger, son uns 13 km, però nosaltres agafem un forfait i esquiem una mica per les pistes i anem a buscar aquesta mateixa pista uns 5 km mes amunt, sense dificultats arribem al Heidelbergerhütte, un refugi molt gran i molt ben equipat.
Etapa 2:
Sortim del Heidelberger cap al sud direcció el coll de Kronen Joch, abans d’arribar al coll girarem a l’esquerra per poder fer el cim del Breite Krone (3079), al que arribarem sense esquis, un cop agüem fet cim, anirem al coll que baixant ens quedarà una mica a la dreta, des de aquí ja només ens falta baixar per pendents no massa drets fins al refugi de Jamtal, la nostra baixada es un pèl lenta ja que des de mig mati ens ha acompanyat la boira i no tenim gaire visibilitat, arribem al refugi nevant.Aquest refugi, es espectacular, es grandios i sembla un hotel.