Després d’ajornar la Nocturna del 4 de maig per la pluja, el 25 de maig el temps ens ha permès fer-la amb un temps insegur però ha aguantat. Al final 204 persones han fet la caminada.
Pujada al Posets des de l’aparcament del refugi de Viadós, arrenquem a les 6 del matí i després d’haber dormit només 4 horetes, veiem la neu amunt però ho intentem. pujem per la ruta normal i ens trobem la neu a la cota 2000 aproximadament, en Viçenc i jo anem pujant amb els esquis a l’esquena i no ens els treurem fins el cim, l’Albert, posa ganivetes i va pujant bé, se’ls treu un parell de cops i ha de buscar una mica la neu, en Viçenc i jo com que això de les ganivetes no en gastem anem fent a peu, que al final si fa no fa anem igual de ràpid. Un cop al coll, enfilem l’aresta fins al cim, una aresta fineta i aèria molt maca,fem cim, tornem al coll i avall ara si amb esquis amb una neu encara molt dura.
Sortim des de Pas de la Casa fins l’estany de les Avelletes i ens enfilem per darrera a l’esquerra del Pic de les Avelletes. Anem a buscar el Coll del Isards i un cop a dalt ja veiem els Pics d’Envalira
04/05/2013 Després d’una tarda amb molta pluja, vam decidir de fer la Caminada Nocturna amb els participants que és van animar, malgrat que tot estava molt moll i la pluja havia esborrat algunes de les marques de calç del recorregut. Hem decidit de fer-la altre vegada el 25/05/2013 per tota aquella gent que no va la poder gaudir. Animeu-vos!!!Us hi esperem.
Sortim de Núria amb els esquis a la motxilla i direcció el Finestrelles, a la cota 2300 aprox, ja podem calçar i pugem per la ruta normal, un cop al cim, trèiem pells i baixem per una neu impresionant cap a la vall d’Eina fins el Pla de la Beguda, remuntem per la vall i girem a l’esquerra per anar a buscar el coll de Torre d’Eina, treiem pells i un altre cop neu espectacular, baixem deixant la cresta d’Heuret a la dreta i un cop passada, posem pells per pujar l’Estanyet i cap al coll Bernat. Aquí s’ha de fer un flanqueig per sota el Noufonts cap al coll de Noufonts, però la neu es molt pesada i n’hi ha molta, així que esquis a l’esquena i pugem per la cresta fins el Noufonts, d’aqui per no posar i treure esquis baixem a peu i passem el coll de Noufonts (on la ruta baixa cap a Núria) i ens arribem al Noucreus amb els esquis als peus, d’aqui ja només queda baixar fins a Núria per la vall, fins la cota 2200 aprox, la resta a peu.
Deunidó la nevada aquest diumenge a la Masella.
Vam estar ben sols tots el dia i vam estrenar les baixades del Pic de Ginèvre i del Serrat de la Llisa Cremada.
Sortida express als Alps Italians, marxem divendres a la nit i parem a dormir a Grenoble a les 2 del matí, ens llevem a les 7 i desprès de fer ruta turística ( visitem Grenoble amb cotxe i fem un port de muntanya abans d’arribar a Chamonix!!!!!!!!!!!!!), arribem a l’aparcament de Pont. Sortim a les 13 del cotxe, primer per una pista d’esqui de fons i desprès ens enfilem pel bosc per un camí molt marcat, la pujada es dreta i directe al Refugi.
Ens llevem a les 5 i sortim del refugi a les 6, sort d’anar d’hora perquè està a petar de gent, obrim traça tota la pujada fins l’última pala a uns 3800mts que es un vidre, aquí posem grampons i fins el cim, a l’últim tram hi ha un curt pas que hem de fer amb corda. Coronem nosaltres sols, i a l’hora de baixar, ja està pujant un remat de gent impresionant. Baixem fins el refugi i allà tornem a posar pells per remuntar uns 200 mts passant per sota el Ciforon i anant a buscar la vall de Seyvaz que baixa directe al cotxe. El tram de baixada el fem lo mes ràpid possible perquè anem veien com cauen petites allaus de la part alta i a la vall es veuen allaus bastant grans de dies anteriors.
La Silvretta es una travessa que transcorre entre els länder austríacs del Tirol i del Voralberg, i la Baixa Engandina, al cantó suís dels Grisons.
Etapa 1:
Sortim de l’estació d’esqui d’Ischgil. Podem pujar per una pista des de el mateix poble i fins el refugi de Heidelberger, son uns 13 km, però nosaltres agafem un forfait i esquiem una mica per les pistes i anem a buscar aquesta mateixa pista uns 5 km mes amunt, sense dificultats arribem al Heidelbergerhütte, un refugi molt gran i molt ben equipat.
Etapa 2:
Sortim del Heidelberger cap al sud direcció el coll de Kronen Joch, abans d’arribar al coll girarem a l’esquerra per poder fer el cim del Breite Krone (3079), al que arribarem sense esquis, un cop agüem fet cim, anirem al coll que baixant ens quedarà una mica a la dreta, des de aquí ja només ens falta baixar per pendents no massa drets fins al refugi de Jamtal, la nostra baixada es un pèl lenta ja que des de mig mati ens ha acompanyat la boira i no tenim gaire visibilitat, arribem al refugi nevant.Aquest refugi, es espectacular, es grandios i sembla un hotel.