Situat a l’Ariège més Oriental. S’accedeix per la carretera a Mijanès i es deixa el cotxe a l’aparcament de l’Artigue, i pujar pel GR7 que puja per la vall de Barboulliere (Fina i Roser, Pep,Miquel i Fina Fotos
Ja us ho explicarem
El divendres 26 de setembre vam tenir el plaer d’organitzar, conjuntament amb l’ANC de Calldetenes, la 1a Cursa d’Orientació per la Independència que s’hagi organitzat a Catalunya. Hi van participar 66 corredors de tres categories diferents: Infantils, juvenils i adults. El dos primers classificats de cada categoria van tenir un “buff” de l’estelada de premi i tots els participants un mocador de l’ANC d’obsequi. Fotos
Deixem el cotxe a St Pere dels Forcats i pugem per una pista d’esquí al costat del telecadires. Abans d’arribar al final del telecadires, un camí molt fresat i un cartell de fusta amb el rètol Cambre d’Aze, ens indica que hem de pujar cap a l’esquerra. Pugem fins a la creu del cim de Cambre d’Aze i baixem pel llom occidental fins a trobar la pista d’esquí negre que ens porta al final del mateix telecadires i al retorn ple mateix lloc. Si no culls bolets unes 5 h, ens cas contrari unes 6:30 h. Miquel i Fina
Recorregut: Joanetes- Puig del Soi- Canal Fosca (ganxos)- Puig Corneli- Santa Magdalena- Les Olletes- Fontanills- Mas Poc- Joanetes
Punts a destacar: Canal dels ganxos, Puig Corneli i les Olletes
Desnivell: 900m (aprox)
Temps: 4 h
Lloc: Puigsacalm
Una de les pujades més directes a la Serra del Puigsacalm amb boniques vistes, trams entretinguts i espais pintorescs. Cal anar amb compte al tram dels Ganxos.
Entre Briançon i Bourg l’Oisans (Hautes Alps) hi ha La Grave on estavem instal·lats. Fent BTT i ferrades envoltats d’unes panoràmiques àmplies i meravelloses de llocs i de massissos mítics com la Meijie, Pelvoux, Aiguilles d’Arves, Rochebrune,….. Fina i Miquel
Ruta de 230 km i 6000 de desnivell positiu.Nosaltres la fem en tres dies, potser es una mica exigent per a 3 jornades ja que la segona etapa varem fer 92 km i 2500+. Molt bones vistes, molt pocs ciclistes i camins molt macos, potser hi ha una mica massa d’asfalt a l’inici i al final de la ruta.
L’asfalt del final, és degut perquè el camí reial no està arreglat desprès de les inundacions. Marc i Sergi
Volem fer una setmaneta als Alps, però el mal temps no ho vol així.
Marxem dilluns cap a Itàlia, la destinació es el Monte Rosa. Arribem al vespre al poble de Gressoney i passem la nit a la furgo.
Ens llevem i agafem els remuntadors fins dalt de tot de l’estació d’Alagna, comencem a caminar cap al refugi Gnifetti i el passem una mica de llarg per pujar fins a quasi bé els 4000 metres, ja que no hem aclimatat i l’endemà pujarem a 4500 m.Baixem i fem nit al Refugi.
Ens llevem, fa bon dia i anem remuntant per pendents molt bones i sense cap dificultat , fem el Zumstein (4563mts) i el Signalkuppe (4554 mts), però de baixada entren núvols i decidim no fer-ne més i tornar al Gnifetti.
L’endemà , està tapat i sembla que no es pugui fer res, però al cap d’una hora i mitja s’obre i podem anar a fer la Piràmide Vincent (4215 mts) i el Balmenhorn (4167 mts), baixem,recollim coses al refugi i es comença a tapar, arribem a l’estació del funicular que ja hi ha boires.
Agafem el cotxe i cap a Chamonix,
Un total de set dijous de caminades a la fresca amb una mitjana de 50 persones i organitzades per l’Esteve Capdevila i en Pere Carrera. Avui, 31 de juliol, n’hem fet la darrera amb un pica-pica al final mentre esperàvem el concert de les bessones Vilar i el tastet de formatges i cerveses. Una bona vetllada i fins l’estiu vinent.