Fem la travessa de la Porta del Cel.
Sortim de Tavascan Divendres a mig matí i passem per Graus el pic de Certascan i parem a dormir al refugi Certascan.
Dissabte sortim de Certascan i anem cap els estanys de Romedo el refugi de Pinet, Montcalm,Pica d’Estats,Verdaguer i saltar cap al refugi de Vallferrera on passem la nit.
Diumenge fem l’ultima etapa que ens porta fins a Tavascan passant per el refugi de Baborte i el cim de la Roca Cigalera (on es veu tota la volta) i per una llarga i divertida baixada fins al poble de Tavascan.
Fem la travessa amb 19 hores repartides amb 3 dies, es molt factible plantegarla per fer-la amb 2 i pels que corren mes, també hem vist possibilitats de fer-la en menys de 24h. terreny molt bo per córrer i ruta ben marcada tret de dos o tres trams petits.
Una altre sortida express als Alps, aquest cop anem a fer la Barre des Écrins. Sortim de l’aparcament del parc natural (aparcament molt gran), el camí està molt marcat i es veu amb facilitat, comencem a pujar i deixem a l’esquerra el trencant per anar al Glacier Noir, anem fent camí fins el refugi Glacier Blanc, que una mica abans d’arribar ja hem vist la llengua del glaciar. Una mica mes amunt, entrem al glaciar i per terreny fàcil arribem al refugi dels Écrins(s’ha de remuntar uns 150 mts des de la glacera).
A les 3:30 estem esmorzant i a les 4:15 sortim amunt, primer baixem a la gelera ens equipem i per terreny fàcil però amb moltes esquerdes anem direcció el coll dels Ecrins,(no s’hi arriva) aquí comença la pujada forta i fent ziga-zaga i passant entre barreres de seracs guanyem metres ràpidament, quant som sota la cresta i una mica abans d’arribar a la rimaya, agafem amb diagonal direcció la Breche Lory, passem la rimaia i ja ens posem a la cresta,(no es dificil però te algun pas complicat), primer amb grampons i després sense, fem el Pic Lory (4085)i finalment la Barre des Ecrins (4106),
Prenem el tren fins a Bilbo on comencem el camí del nord fins a Santiago en BTT. Al final canviem l’itinerari i acabem arribant pel camí anglès que ressegueix tota la costa cantàbrica.
Mont Valièr des de el Pont de Perosa, passant per l’estany de Clavera, la bretxa Clavera, petit Valièr, Mont Valièr i tornant per el pic de Clavera i coll de la pala Clavera,desprès d’un kilòmetre de l’aparcament, el camí s’enfila ràpidament, nosaltres trobem bastanta neu, però la passem be, un cop a la bretxa el camí no es molt marcat i te algun tram de grimpada i desgrimpada. Sortida de 1700+ i 18 km.
Ahir, dilluns 22 de juliol, la Marta va rebre homenatge de l’Ajuntament de Calldetenes pels resultats obtinguts en curses de muntanya i esquí de muntanya. El dia no podia ser més ben escollit, doncs fou l’endemà de revalidar la 1a posició a la popular Olla de Núria. Enhorabona MARTA!
Més informació:
www.calldetenes.cat/
www.unioexcursionistavic.org/
Deixem el cotxe a Fontalba. Caminem envoltats de la verdor dels prats i del bon sol que fa seguint pel camí que puja. Ens trobem força gent que baixa mentre d’altres pujem i arribem fins al cim del Puigmal. Llavors seguim per la carena fins el Coll de Noufonts, i ja des d’aquí baixem cap a Nuria per enfilar-nos pel camí que va a Fontalba.
Després de deixar el cotxe a les 10 de la nit al inici de la pista que porta al refugi de Cortalets, vam seguir les marques grogues del corriol que porta fins el refugi, un cop arribar al refugi vam decidir fer l’ascenció al Pic del Canigó per veure l’ambient de la distribució de la Flama per la gent de diferents poblacions dels països catalans per els focs de Sant Joan. La lluna plena ens va acompanyar tota la nit fins l’arribada abaix al cotxe on ja feia un bon sol a les 8 del matí. La nit següent vam disfrutar veient la foguera i la tradició a Odeillo, a la Catalunya Nord.
Deixem el cotxe al parking de Sadernes i caminem per la pista fins a trobar la senyal a mà dreta. Ens indica el Puig de Bassegoda, el cami està molt ben marcat amb color groc, vert i vermell. ens enfilem amunt per sota bosc fins a trobar l’ermita de Sant Feliu del Riu. Ens endinsem dins la castanyeda de can Agustí fins a sortir a l’ermita de la Mare de Déu de les Agulles seguim amunt fins al Coll del Riu. Des d’aquí ja ens enfilem el Puig de Bassegoda.
Ultima sortida de la temporada, anem a fer el Néouvielle. Sortim a les 5 de l’aparcament del llac d’Oredon amb els esquis a l’esquena, amb 1 horeta de porteig i ja passat les Laquettes ja poden pujar amb esquis als peus,la ruta es fàcil, s’ha d’anar a buscar la Brecha de Barris, un pas que haurem de fer a peu, un cop passat aquest 20 metres de roca,fem una diagonal cap al NO, fins que ja entrem al glaciar del Néouvielle,aquí anem pujant fins a sota el cim i els últims metres els fem a peu.
Iniciem una nova etapa del Cami de Ronda-GR92, la sortida la fem desde Roses (davant del castell) i l’acavem a Els Cortalets (Castelló d’Aspuries). Ha estat un tram molt maco ja que el recorregut dels Aiguamolls és una explanada molt gran que convinan els camps de blat i prats verts envoltant l’aigua. El dia ens ha acompanyat malgrat el fort vent que bufava.