Bona circular, sortim de Grau Roig, i sorpresaaaaaa, hi ha una ruta marcada per pujar al Montmalús, va be, no trepitges pistes, (nomes a l’inici), seguim les senyals i anar fent arribem a la collada de Montmalús, pugem al cim i tornem al coll, d’aqui direcció el refugi de Montmalús, però a la cota 2500 aprox, girem cap a Est per passar sota els Colells i anar al riu d’engraït, però ens liem, ens embosquem, remem i remem,crec que lo millor es baixar fins la cabana dels Esparvers i desprès remuntar la vall pel costat del riu, nosaltres sortim uns 150 metres mes amunt de la cabana. Pells i amunt, amb la boira i el vent no veiem gaire cosa, però anem a passar per un collet entre la Portella i el Cim de Joan Antoni, la baixada des d’aqui no te secret, baixar per on millor estigui fins a pistes i al cotxe.
.
Bona circular, sortim de l’aparcament que hi ha desprès del pont de Baladrar, i pujem pel llom fins el pic de Pedrons, saltem per una canal força dreta però ampla orientada a Nord Est, ens deixa als plans de l’estany de Pedrons, un cop aqui pells i remuntem un tub molt clar que ens deixa entre la Mina i el Fontnegra, es pot fer cresta fins la Mina, però nosaltres baixem cap l’estany de l’orri de la Vinyola i fins la cota 2300, ja quasibè a pistes, pells i fins el cim de la Mina, la baixada la fem un cop feta la primera baixada des del coll, girem Oest per baixar per uns tubets força drets i ja flenquejant fins el pont de Baladra, 5min a peu i ja som al cotxe.
1450 + 15,5 km Fàcil amb bona neu, si no ull a les canal
Sortim i ens dirigim cap al final de la vall de Ransol, trevassem el pontet que hi ha per seguir direcció Est pel costat del torrent i pel mig del bosc esclarissat, un cop acabat el bosc hi han uns plans, al final es veu el cim, busquem el millor pas i anem tirant, nosaltres varem fer el pic Oest primer, baixem la pala i desprès varem fins el coll i d’aqui amb grampons al cim del Coma varilles, la baixada, la varem fer directe des de els plans i pel mig del bosc cap a l’aparcament, potser es millor tornar per el mateix camí de pujada.
Sortida des de l’aparcament del Sucre de l’estació de Port del Compte, no te gaire secret, pugem cap al Pedró per pista o si podem per fora i anem enllaçant suaus pujades fins arribar al cim, nosaltres fem una mica de volta pujant i baixant pistes per fer uns quants metres.
Al parc de Doñana es poden veure des de dunes solidificades fins a dunes que creixen al mig dels pinars. També hi han boscos de rivera ( que són molt pocs ) la majoria són boscos de pins pinyoners. Tot el parc es vallat i qui vulgui entrar, ha de passar per caixa 28 euros. Us imagineu que féssin el mateix amb el parc d’aigues tortes.