Pinta mal temps, i ho comprovem de veritat. Estem dormint a l’aparcament de l’estació d’esquí de Mijanes, per anar a fer el Tarbesou, ja que està tot carregat de neu, però passem una nit de vent i neu, al mati segueix el mateix panorama i decidim marxar cap a la Cerdanya. Anem a St Pere dels Forcats i començem a pujar per pistes a les 11 amb l’intenció d’arribar a sota del circ de Cambra d’ase, anem pujant i la neu està prou estable, aixi que enfilem per la Canal Central primer amb esquis i desprès a peu, sortim de la canal i nomes ens queda una cresteta fins el cim.La baixada la fem per el mateix itinerari, amb una neu molt bona a la part alta de la canal, una mica crosta al mig i pols de la meitat de canal avall i a la part del bosc es rasquen les pedres.
Sortim de l’aparcament de Sorteny i enfilem per la vall de Rialb, primer uns 10 minuts a peu i després ja tot amb esquis, un cop passat el Refugi (dreta) , seguim cap al final de la vall, al davant tenim la canal Carnissera i la cresta que va de la Portella de Rialb al Font Blanca, nosaltres pugem amb direcció Est cap a la Portella de Rialb, aquí esquis a l’esquena i fem la cresta que acaba a l’entrada de la canal Carnissera que es un coll molt marcat, aquí amb esquis fins al cim, de baixada tornem a l’entrada de la canal. El primer tram de canal es amb neu molt dura, a la meitat s’estreny però la neu ha millorat, i la part final ja s’aplana mes i trobem una neu pols fantàstica, tornem al camí de pujada i cap al cotxe.
Sortim per la pista d’esqui i enfilem cap a dalt a la serra de Mauri, aquí cal descalçar els esquis un parell de cops i també fer els primers metres de baixada cap a l’estany Gros a peu (ha ventat fort i hi ha troços sense neu), a l’estany posem pells i pugem cap al cim. La baixada la fem per la canal que surt al nord del pic, comença amb neu dura-glaçada, però ràpidament trobem bona neu, anem baixant per on ho veiem millor direcció a les barraques de la Jaça, trevassem el riu i 150metres desprès trobem un caminet a ma dreta molt traçat que puja, fent un parell d’esses i l’ultim tram molt pla fins arribar a l’aparcament.
Com que el nostre Pirineu està una mica pelat, anem a provar sort a Bensasc. Pugem a la tarda cap el refugi de la Renclusa, només sortir de l’aparcament ens trobem dos nois que baixen, i ens diuen que la han intentat pujar l’Aneto per Aiguallut i que han vist un allau a sota el pic de Coronas i que ha baixat fins a baix del glaciar i no han pujat, també ens comenten que les parts altes no hi ha gaire neu i que surten moltes pedres. Nosaltres anem al refugi i des d’allà el panorama no es pas tant desestros, falta neu però buscant el pas es pot fer be. Sortim del refugi i agafem una mica mes a la dreta de la ruta normal, pugem per pales un pel glaçades però que es fan be, un cop al portillon, baixem al glaçiar i veiem que també haurem d’esquivar pedres, un cop agafem la glaçera de l’Aneto la neu ho cobreix tot fins el cim, passem per sobre de l’allau que els dos nois havien vist i anem a buscar la pala que puja fins el cim. La pujada es bona i es fa be.
Anem a la vall de Ransol, ens calcem els esquis mig quilometre abans d’arribar a l’aparcament, anem a buscar el torrent que ens baixa per l’esquerra, primer anem remuntant per l’esquerra del torrent i al millor pas el creuem per anar per la dreta, al davant veiem un tub molt ample (el farem servir de baixada), nosaltres anem a buscar un tub mes estret que hi ha a l’esquerra d’aquest. Sortim del tub i trobarem un pla i una barrera rocosa que hem de superar per l’esquerra i fer un flanqueig fins un fals coll a sota de la collada de Maners, ja nomes ens falta baixar uns 50 metres i seguir la vall fins al fons i pujar un coll molt marcat que hi ha entre la Serrera i el Coma Seignac, el pic el tenim a la dreta i si hi ha prou neu hi podrem arribar amb esquis. La baixada la fem per la pala del cim, i si a la pujada ens hi hem fixat una mica no caldrà desfer camí, es pot baixar per una pala que hi ha per on desguassa l’estany, i mes avall anar a buscar el tub que hem vist a la pujada.
Sortim de la part alta de l’estació dels Angles, remuntem per les pistes fins el Roc d’Aude, un cop aqui girem a la dreta i fem primer un llarg pla i despres una baixada direcció a la cabana de la Balmeta, aquest tram es complicat de trobar, ja que s’ha de trevassar el bosc i la baixada cap a la cabana no es veu. De la cabana anem per allà on ens sembli millor cap a sota la pala del Peric, nosaltres al final pujem per la Coma de la LLosa fins un collet que hi ha entre els dos Perics, esquis a l’esquena i fins el cim. Un cop a dalt saltem per la gran pala i anem a buscar la cabana de la Balmeta, que la deixem a l’esquerra i entrem per la vall que hi ha just derrera seu, pujem seguint traces o per allà on anem millor fins a trobar alte cop el pla i finalment les pistes.
Ruta bastant llarga, uns 20 km i amb + o – 1400 metres positius.
Dissabte anem cap a Andorra, amb un perill d’allus de 4 no podem fer gran cosa aixì que anem cap a la Vall d’Incles, hem de sortir des de les primeres cases perque la pista està tota tapada.Fem tota la pista obrint traça amb un gruix de 20-30 cm, trevessem el torrent i seguim tirant amunt, cada cop hi ha mes neu, remuntem una pala deixant el riu Siscaró a la dreta,aqui ja hi ha de 40 a 50cm de neu nova, passem pel mig del bosc i ja sortim al pla on hi ha el refugi. Aqui parem, fem una mica de foc per agafar calor i tornem pel mateix itinerari.
Sortim des de l’estany de LLauset seguint el Gr però direcció a la collada i els estanys d’Anglos (per fer la volta una mica mes llarga), aquí anem cap al collet dels estanyets on veurem l’estany del Cap de LLauset, el que deixarem a la dreta i anirem a buscar el camí normal que puja per els Estanyets de Coma Arnau, i mes amunt l’Estany Gelat i anem remuntant seguint fites fins a la cresta i finalment el cim del Ballibierna (3056). Des de el cim fem el “paso del cavallo” per pujar el Culebres (3051)i després baixar cap al Coll de LLauset i tota la vall fins l’aparcament. D’aquesta manera fem una bona circular i no hem de fer l’estany de LLauset 2 cops, nomes el fem de tornada. Aquesta vegada tot i que no ha nevat gaire a les cares Nord ens trobem de mig metre a un metre de neu, cosa que ens ha fet anar mes lents ja que teníem que obrir traça, el “paso del cavallo” tambe estava una mica delicat, ja que hi habia neu i gel, però es fa be.
Anem cap a la zona de Gavarnie, deixem el cotxe a la Barrage d’ossoue i enfilem per la vall per un camí molt fresat que passa per el costat d’una cascada i una mica mes amunt les Grotte de Bellevue,aquí hi ha un trencant, un va al refugi Bayssellance i l’altre cap el glaciar d’Ossue. Nosaltres anem al refugi. si es va d’hora es pot fer el petit Vignamale, que es passar de llarg el refugi i anar fins a l’Hourquette d’Ossue i d’aquí al cim de l’esquerra (3032). (1 hora des de el refugi). L’endemà, desfem camí fins el trencant de les grutes i anem cap el glaciar, seguint fites fins a entrar al glaciar deixant a l’esquerra de la llengua que veiem al davant i entrant per el mig del glaciar amb tendència a l’esquerra. Un cop remuntada la llengua el glaciar s’aplana i veiem el Vignamale al fons a la dreta,amb una grimpada fàcil fem cim (3298),nosaltres baixem i anem al coll de Cerbillona que es al fons del glaciar, avans d’arribar-hi veurem les grottes Russell a la dreta,molt aprop del coll i d’aquí al cim Cerbillona (3247) i seguint cresta baixant un coll i remuntant desprès,fem el Central (3235),
DESPRÉS DE UNS CAPS DE SETMANA AMB CURSES, AVUI HA TOCAT FER EL POSETS,RECORREGUT MOLT FÀCIL I EVIDENT, SURTO DE L’APARCAMENT DEL REFUGI ÀNGEL ORUS, TOT I SER DE NIT, AMB FRONTAL EL CAMÍ NO TE PÈRDUA, UN COP AL REFU SEGUIM AMB LA DIRECCIÓ QUE PUJÀVEM,ANEM SEGUINT EL GR DURANT UNA ESTONA FINS QUE A LA NOSTRA DRETA ES VEU UNA CANAL (CANAL FONDA)
I LA DENT DE LLARDANA QUE LA DEIXAREM A L’ESQUERRA, UN COP AL COLL JA ES VEU L’ULTIMA PUJADA DEL DIA. UN CIM AMB MOLT BONES VISTES I UNA BAIXADA MOLT BONA PER FER-LA CORRENTS.