Bloc

Sortim del poble de L’Hospitalet Pres-L’Andorre, per el costat d’una tuberia d’aigua ven visible des de la carretera, primer per la dreta i mes endavant per l’esquerra fins que s’obre la vall i anem seguint el curs del riu, es una vall molt llarga, es passa pel costat d’un estany amb una presa, sempre per el millor pas anem remuntant passant per el  Refugi de Vésina, aquí hem de remuntar una cubeta i quant veiem l’estany del Siscar a sota a l’esquerra, veiem el coll a la dreta, anem a remuntar-lo i ja enfilem el llom, aqui hi ha poca neu a causa del vent, buscant el pas es fa un tros amb esquis i un tros sense. La baixada es directe des de el cim saltar amb ple Est, per la pala que baixa directe del cim, fins arribar a un punt on trobem un tub a l’esquerra i despres per el millor pas fins la tuberia i desfer el camí de pujada.

                                                                           FOTOS

                                                                           TRACK

Sortim d’un kilòmetre abans que s’acabi la pista que puja cap a la coma de Ransol, un cop aquí, anem direcció Nord-Oest seguint el riu, primer per la riba dreta i després per la riba esquerra, arribem a l’entrada d’un tub, però no el pujarem, sinó que anirem a buscar un altre tub que tenim mes a l’esquerra, mes fàcil, sortim del tub i ens trobem un  llac, aquí girem a l’oest (esquerra) i després nord (dreta) guanyem alçada i fent un flaqueig arribem a un fals coll on veiem l’estany de Maners i el coll on hem d’anar a sortir entre el Serrera i el Coma Seignac, d’aquí al cim per l’aresta amb esquis a l’esquena. Baixem per el mateix itinerari, nomes fem la variant del tub, que pujant hem trobat de cara, es un tub ample i dret, espectacular.

                                                                               FOTOS

Avui, sortim a les 5 de la matinada de Vic i anem cap a Andorra a fer una circular, pugem per la vall de Sorteny, fins a l’alçada del refugi i un cop aquí remuntem direcció Nord, Nord Est cap a la Portella del forn, passem la portella i baixem per un vidre fins l’estany de Solanet, posem pells i remuntem fins passar el Port de Banyell, traiem pells i avall, passem per el costat del Refugi de Rialb i seguim la vall fins altre cop al cotxe.  Molt fred,molt vent, i neu de tot tipus, glaçada, pols, crosta, una mica de tot.

Desprès d’anar el Dissabte a la presa de Cavallers, no trobar gaire res de neu i només poder fer una volta per sota els Besiberris amb grampons, el Diumenge anem cap a Baqueira, sortim del poble, i remuntem per pistes fins a l’orri, aquí tombem direcció a l’estany de Baciver, aquí hauríem de girar fort a l’esquerra, però nosaltres anem en direcció al Marimaha, quan arribem al pla, es veu el Baciver a l’esquerra i el Marimaha a la dreta, des d’aquí anem buscant el millor pas fins a dalt el cim. La baixada es molt mes directa, fem tota la pala fins a l’entrada del bosc i desprès tornar a buscar el millor pas.
                                                                         FOTOS

A Andorra un altre cop, aquesta vegada cap el Pas de la Casa, començo amb els esquis a l’esquena (5min) per el mig del poble fins que trobo un carreró que em deixa darrere dels edificis i la neu ja es continua, segueixo el telecadira de mes a l’esquerra de l’estació i quasi a dalt giro a l’esquerra i enfilo cap el coll dels Isards, des de el coll, mirant a la dreta, es veu el pròxim que no es gaire lluny, un cop dalt del segon coll, tenim ja la vista del cim, dels dos es el de la dreta. Des del cim vaig a buscar l’entrada d’una canal (que em sembla que hi ha), passat el pic d’Envalira per sota, ja es veu. Baixo aquesta canal i arribo a pistes, torno a posar pells fins el telecadira Pic Blanc i d’aqui per pistes avall.
Neu boníssima, ahir devien caure uns 5 cm i està perfecte, menys a les carenes que està ventada.

                                                                           FOTOS

Primera esquiada del 2012. Pujada al Serrera per la vall de Sorteny. Sortim a les 9 del matí de l’aparcament i remuntem per la pista fins el refugi, un cop passat s’ha d’anar a travessar el bosc que tenim al davant i finalment girar a la dreta i guanyar un petit coll que ens deixa just a sobre d’una cabana, aquí tombem esquerra (est)  i anem a buscar les pales que ens deixen a la carena. La baixada la fem per la pala sud que es impresionant, una pala sostinguda d’uns 350 mst de desnivell. Neu dura de pujada però ja transformada de baixa

                                                                      FOTOS