Anem a fer la cursa del Bassiero amb l’Albert i els dos Jordis ,la sortida es fa des de l’aparcament de la Peulla i fem el camì normal d’anar al Bassiero per la vall de Gerber,una cursa molt maca i molt bon ambient, tot i que hi habia poca gent, al final uns 1150 metres de pujada i una bona suada. Neu perfecte,jo no habia baixat mai amb tan bona neu.
Anem a fer uns metres, sortim de l’estació d’esqui de Tavascan amb un dia que es preveu exel.lent, primer pugem per pistes fins a trobar l’entrada a la vall que ens porta resseguint el torrent fins l’estany del Diable, girem cap al Nord i anem fins dalt del cim de la Coma del Forn, un cop aquí, comencem a baixar sense esquis i anem a buscar el millor lloc per poder calçar ifer una bona baixada fins la coma del Forn, un cop al pla, anem directe cap al cim del Ventolau, les primeres rampes son suaus però es va adreçant i al final es bastant dret. Del cim baixem un altre cop al pla , on ens trobem els dos Jordis que han sortit mes tard i ja han baixat del pic de la coma del Forn, tots plegats anem a buscar l’entrada el torrent (no sempre es pot baixar) que amb una baixada espectacular ens deixa just a sobre el refugi. un molt bon dia d’esqui de muntanyai una mooolt bona neu!!!!!
Desprès de provar sort el Dissabte amb el Puigmal i no poder fer-lo i tenir que pujar per pistes per falta de neu, avui anem a Núria i fem el Noucreus. Sortim de Núria i abans de pujar ens fan parar per tirar un petard, que fa baixar una allau petita, ara si , sortim obrint traça per una neu pols bonissima, pugem per la vall i mes endavant per el torrent, tot ven cobert, la ultima pala està una mica glaçada però es fa be. La pujada l’hem fet amb boira i una petita nevada al sortir i un cop al cim, s’obre tot i baixem amb sol i fred.
FOTOS
Arribem al coll de Puymorens i es ple de cotxes, ens costa aparcar, agafem la vall d’en Garcia amb l’intenció de fer el Coma d’Or, seguim l’itinerari normal , però sorpresa, un cop a la Portella d’en Garcia s’acaba la neu, aixi que fem la Tossa Rodona (a l’esquerra del coll) i d’aquí seguint la carena anem fins el pic de Trespunts. La baixada la fem per una pala dretota que hi ha entre els dos cims que ens deixa a l’itinerari de pujada, baixem una mica mes i a remar fins el cotxe.
Pinta mal temps, i ho comprovem de veritat. Estem dormint a l’aparcament de l’estació d’esquí de Mijanes, per anar a fer el Tarbesou, ja que està tot carregat de neu, però passem una nit de vent i neu, al mati segueix el mateix panorama i decidim marxar cap a la Cerdanya. Anem a St Pere dels Forcats i començem a pujar per pistes a les 11 amb l’intenció d’arribar a sota del circ de Cambra d’ase, anem pujant i la neu està prou estable, aixi que enfilem per la Canal Central primer amb esquis i desprès a peu, sortim de la canal i nomes ens queda una cresteta fins el cim.La baixada la fem per el mateix itinerari, amb una neu molt bona a la part alta de la canal, una mica crosta al mig i pols de la meitat de canal avall i a la part del bosc es rasquen les pedres.
Sortim de l’aparcament de Sorteny i enfilem per la vall de Rialb, primer uns 10 minuts a peu i després ja tot amb esquis, un cop passat el Refugi (dreta) , seguim cap al final de la vall, al davant tenim la canal Carnissera i la cresta que va de la Portella de Rialb al Font Blanca, nosaltres pugem amb direcció Est cap a la Portella de Rialb, aquí esquis a l’esquena i fem la cresta que acaba a l’entrada de la canal Carnissera que es un coll molt marcat, aquí amb esquis fins al cim, de baixada tornem a l’entrada de la canal. El primer tram de canal es amb neu molt dura, a la meitat s’estreny però la neu ha millorat, i la part final ja s’aplana mes i trobem una neu pols fantàstica, tornem al camí de pujada i cap al cotxe.
Sortim per la pista d’esqui i enfilem cap a dalt a la serra de Mauri, aquí cal descalçar els esquis un parell de cops i també fer els primers metres de baixada cap a l’estany Gros a peu (ha ventat fort i hi ha troços sense neu), a l’estany posem pells i pugem cap al cim. La baixada la fem per la canal que surt al nord del pic, comença amb neu dura-glaçada, però ràpidament trobem bona neu, anem baixant per on ho veiem millor direcció a les barraques de la Jaça, trevassem el riu i 150metres desprès trobem un caminet a ma dreta molt traçat que puja, fent un parell d’esses i l’ultim tram molt pla fins arribar a l’aparcament.
Com que el nostre Pirineu està una mica pelat, anem a provar sort a Bensasc. Pugem a la tarda cap el refugi de la Renclusa, només sortir de l’aparcament ens trobem dos nois que baixen, i ens diuen que la han intentat pujar l’Aneto per Aiguallut i que han vist un allau a sota el pic de Coronas i que ha baixat fins a baix del glaciar i no han pujat, també ens comenten que les parts altes no hi ha gaire neu i que surten moltes pedres. Nosaltres anem al refugi i des d’allà el panorama no es pas tant desestros, falta neu però buscant el pas es pot fer be. Sortim del refugi i agafem una mica mes a la dreta de la ruta normal, pugem per pales un pel glaçades però que es fan be, un cop al portillon, baixem al glaçiar i veiem que també haurem d’esquivar pedres, un cop agafem la glaçera de l’Aneto la neu ho cobreix tot fins el cim, passem per sobre de l’allau que els dos nois havien vist i anem a buscar la pala que puja fins el cim. La pujada es bona i es fa be.
Anem a la vall de Ransol, ens calcem els esquis mig quilometre abans d’arribar a l’aparcament, anem a buscar el torrent que ens baixa per l’esquerra, primer anem remuntant per l’esquerra del torrent i al millor pas el creuem per anar per la dreta, al davant veiem un tub molt ample (el farem servir de baixada), nosaltres anem a buscar un tub mes estret que hi ha a l’esquerra d’aquest. Sortim del tub i trobarem un pla i una barrera rocosa que hem de superar per l’esquerra i fer un flanqueig fins un fals coll a sota de la collada de Maners, ja nomes ens falta baixar uns 50 metres i seguir la vall fins al fons i pujar un coll molt marcat que hi ha entre la Serrera i el Coma Seignac, el pic el tenim a la dreta i si hi ha prou neu hi podrem arribar amb esquis. La baixada la fem per la pala del cim, i si a la pujada ens hi hem fixat una mica no caldrà desfer camí, es pot baixar per una pala que hi ha per on desguassa l’estany, i mes avall anar a buscar el tub que hem vist a la pujada.
Sortim de la part alta de l’estació dels Angles, remuntem per les pistes fins el Roc d’Aude, un cop aqui girem a la dreta i fem primer un llarg pla i despres una baixada direcció a la cabana de la Balmeta, aquest tram es complicat de trobar, ja que s’ha de trevassar el bosc i la baixada cap a la cabana no es veu. De la cabana anem per allà on ens sembli millor cap a sota la pala del Peric, nosaltres al final pujem per la Coma de la LLosa fins un collet que hi ha entre els dos Perics, esquis a l’esquena i fins el cim. Un cop a dalt saltem per la gran pala i anem a buscar la cabana de la Balmeta, que la deixem a l’esquerra i entrem per la vall que hi ha just derrera seu, pujem seguint traces o per allà on anem millor fins a trobar alte cop el pla i finalment les pistes.
Ruta bastant llarga, uns 20 km i amb + o – 1400 metres positius.