AVUI DESPRÈS DE L’INTENT FALLIT DE LA SETMANA PASSADA PER CULPA DE LA PLUJA, TORNEM A INTENTAR LA CRESTA DEL FERRAN, AVUI SI , SORTIM D’HORA PERQUÈ LA PREVISIÓ ES DE PLUJA CAP AL MIG DIA. ES UNA CRESTA UNA MICA LLARGA I MOLT AÈRIA, NO TE MASSA COMPLICACIÓ AMB UN PAS DE IV COM A MÀXIM, MOLT RECOMANABLE PERÒ ABANS DE QUE APRETI LA CALOR PERQUÈ ALLÒ POT SER UN FORN, NOSALTRES HEM PASSAT BASTANTA CALOR, PERÒ A LA TORNADA HI HA EL RIU QUE ENS HI HEM LLENÇAT I AIXÒ ET RECUPERA.
PUIGMAL DE LLO
Amb la neu que va caure ahir era qüestió d’aprofitar-la, Sortida del parking de l’estació d’esquí ja amb els esquis als peus, bona capa de neu que fa que nomes t’aguis de descalçar per creuar el torrent, un cop a la bifurcació dels dos Puigmals veig que el de Llo, no està tan be com el d’Err aixi que pujo pel torrent fins i amb bona neu fins a uns 50 metres del coll que una placa de gel em fa posar grampons fent força equilibris, un cop al coll deixo els esquis i faig cim. torno a recuperar els esquis i amb ells als peus faig tota la carena fins el Puigmal d’Err, trec pells i avall amb una neu increïble per ser 1 de Maig, arribo amb esquis altre cop al cotxe.
PUIGMAL 2913mts
Bona navadeta però no durara gaire, la part baixa, el camí i la pista fins el cotxe amb pocs dies farà net.
Avui fem la cursa dels Matxos, aquesta prova te un encant especial, es la típica cursa que amb dues hores ja no hi han inscripcions. Sortim de Torello per anar cap el Castell dels Moros, Bellmunt, Forat Mico, Salt del Moli, Salgueda Puigsacalm, Coll de Bracons, La Vola, Cabrera, La Vola un altre cop, Collsaplana i cap a Torelló. Aquest any ho hem fet prou be, amb un desnivell positiu de 3100mts i una distancia de 63 km, fem un temps total de 09:03min. Cursa molt maca per l’itinerari i les vistes, però també molt dur.
Alta ruta amb esquis de muntanya, Chamonix–Zermatt. Aprofitem la setmana santa per treure el cap als alps, ja tenim tots els refugis reservats des del Novembre.
1ªetapa: Argentiere–Cabane du Trient.
Etapa molt llarga i alpina, una de les millors de la trevessa.
Pugem amb telefèric des de Argentière fins a Grans Montets, comencem baixant fins a la glacera, per uns petits seracs,aquí ja enfilem el coll de Chardonnet, que comencem amb grampons i acabem amb esquis, un cop al coll s’ha de fer un ràpel per baixar a la glacera, pells i cap a Fenetre de Salena amb esquis a l’esquena, baixem cap el col d’Orny amb les agulles Dorées a la dreta i el refugi al fons, al final petita pujada fins a la cabana du Trient.
2ªetapa: Cabana du Trient–Champex–Cabane du Mont Fort.
Etapa de bastanta baixada, i pujada al refugi Mont Fort, al mig de les pistes d’esquí de Verbier.
Sortim de Trient amb esquis i direcció al col des Escandies que es fa amb esquis a l’esquena, després tot baixada per la vall d’Arpette fins a Champex, aquí truquem el taxi que ens portarà a Verbier,
DISSABTE, SORTIDA AMB ELS DE RUBI A VALLTER, SORTIM DE L’APARCAMENT DE BAIX I PUJEM AL BASTIMENTS, SALTEM PER LA PALA NORD, NEU POLS PERFECTE, LA TORNEM A REMUNTAR I LA BAIXEM ALTRE COP, UN COP A BAIX TORNEM PER EL COLL DE LA GEGANTA AMB LA NEU JA TRANSFORMADA.
DIUMENGE, SORTIDA DES DE L’APARCAMENT DE DALT, PUJADA AL BACIVERS I AL BASTIMENTS BAIXANT PER LA NORD ALTRE COP.
Sortim de la Borda de Castellar amb esquis a l’esquena fins la sortida del bosc, calcem esquis i remuntem fins la portella de Rialb, els deixem al coll i pugem a peu fins el pic de Besalí (2639), tornem al coll, agafem esquis, els carreguem a l’esquena i fem tota la cresta fins el coll de la canal Carnissera, tornem a posar-nos els esquis als peus i anem fins el cim del Font Blanca (2903). La baixada la podem fer per la pala SO que surt directament del cim, i retornem al cotxe amb una neu impressionant.
Sortida d’esquí de muntanya sense muntar pells, sortim d’Arinsal amb els esquis a l’esquena, mes o menys fins la cota 1900, aquí podríem aver posat pells però quasi be som a sota de la canal de l’Alt, aixi que no parem i enfilem per la canal de 900 mts de desnivell, aquesta puja directe cap el cim, comença a 35º graus, passa a 40º i acaba a 45º. La ruta es molt evident, puja pel camí d’estiu marcat amb un punt groc, fins al trencall que puja cap el refugi Pla de l’Estany, abans d’arribar-hi trobem la canal a la nostre esquerra (Sud-Est), i des d’aqui fins al cim. La baixada la fem per la mateixa canal, trobant neu molt dura la primera meitat i molt bona neu a la segona meitat.
Arribem el divendres al pàrquing de l’Hospital de Benasque, ens posem a dormir que no hi ha res de neu, i quant ens llevem a les 7 hi ha mig metre de neu nova i nevant, decidim pujar fins el refugi, un cop aqui el dia s’obre una mica, però la previsió per Diumenge es de mal temps aixi que fem retirada i tornem cap el cotxe passant per Paderna.
Sortim del poble de L’Hospitalet Pres-L’Andorre, per el costat d’una tuberia d’aigua ven visible des de la carretera, primer per la dreta i mes endavant per l’esquerra fins que s’obre la vall i anem seguint el curs del riu, es una vall molt llarga, es passa pel costat d’un estany amb una presa, sempre per el millor pas anem remuntant passant per el Refugi de Vésina, aquí hem de remuntar una cubeta i quant veiem l’estany del Siscar a sota a l’esquerra, veiem el coll a la dreta, anem a remuntar-lo i ja enfilem el llom, aqui hi ha poca neu a causa del vent, buscant el pas es fa un tros amb esquis i un tros sense. La baixada es directe des de el cim saltar amb ple Est, per la pala que baixa directe del cim, fins arribar a un punt on trobem un tub a l’esquerra i despres per el millor pas fins la tuberia i desfer el camí de pujada.
Sortim d’un kilòmetre abans que s’acabi la pista que puja cap a la coma de Ransol, un cop aquí, anem direcció Nord-Oest seguint el riu, primer per la riba dreta i després per la riba esquerra, arribem a l’entrada d’un tub, però no el pujarem, sinó que anirem a buscar un altre tub que tenim mes a l’esquerra, mes fàcil, sortim del tub i ens trobem un llac, aquí girem a l’oest (esquerra) i després nord (dreta) guanyem alçada i fent un flaqueig arribem a un fals coll on veiem l’estany de Maners i el coll on hem d’anar a sortir entre el Serrera i el Coma Seignac, d’aquí al cim per l’aresta amb esquis a l’esquena. Baixem per el mateix itinerari, nomes fem la variant del tub, que pujant hem trobat de cara, es un tub ample i dret, espectacular.