SORTIDA DE TARDA, PUJEM FINS LES PISTES D’ARCALIS I ENS POSEM ELS ESQUIS AL PRIMER APARCAMENT, I ANEM REMUNTANT PRIMER AMB PLUJA I A PARTIR DELS 2100mts JA AMB NEU I BOIRA, ARRIBEM A DALT DE TOT DE LES PISTES I BAIXEM UN ALTRE COP CAP EL COTXE. TANQUEM LES PISTES, DERRERE NOSTRE NO BAIXEN NI ELS PISTERS, ARRIBEM AL COTXE AMB POCA LLUM. UN ULTIM DIA D’ANY AMB UNS 640 mts MES DE DESNIVELL A LES CAMES.
Avui, agafem les botes els grampons i piulet i anem cam al circ de Cambre d’Ase, sortim de l’aparcament de l’estació d’Eina i anem a buscar el Pla de Cambre d’Ase, d’aquí ja es veu el circ i les canals, seguim pujant per blocs de pedres fins a sota la canal i amb els grampons la pugem. Es una canal de 40-45º molt uniforme, un cop a dalt sortim cap a la dreta i passem per Cambre d’Ase Oest (2711) i baixem pel llom de la muntanya fins a trobar el cotxe al parking.
Després d’un altre dia d’esquí, aquest cop no tan bo com els altres perquè trobem mes gel que no pas neu, decidim fer descansar uns dies els esquis, agafem les bambes i anem a explorar el Montseny, surto des de la carretera de Collformic, un parell de Km abans d’arribar a dalt i per un camí molt dret vaig pujant, em perdo un parell de cops però finalment trobo el camí bo i arribo al Matagalls Xic. Bona sortida per estirar les cames, no te gaire desnivell i podem veure molt bones vistes.
AVUI FEM EL PIC DE L’INFERN DES DE VALLTER, PUGEM PER EL COLL DE LA MARRANA, BAIXEM CAP AIGOLS PODRITS, COMENCEM A PUJAR AMB ESQUIS DIRECCIÓ TIRAPITS, PERÒ ANEM A FER UNA CANAL QUE ENS QUEDA A MA DRETA, UN COP A DALT SEGUIM FINS A PASSAR PER EL COLL DELS GORGS (ENTRE FRESER I INFERN), SEGUIM CARENA I FINS EL CIM. LA BAIXADA LA FEM AMB ESQUIS DES DE DALT DEL CIM I ABANS D’ARRIBAR AL COLL SALTEM PER UNA CANAL QUE TROBEM A L’OEST, D’AQUÍ RUTA NORMAL FINS AL COTXE.
Si no hi ha neu, no hi ha neu, però quant n’hi ha si ha de anar.
Altre cop cap a Vallter però aquest cop pugem per el coll de la Marrana i baixem al fons de la vall per desprès anar direcció el coll de Tirapits, des d’aquí seguim la carena que ens porta a la Fosa del Gegant i finalment el Noucreus. La tornada la faig per el mateix itinerari ja que vaig sol i no em puc complicar la vida, tot i aixi m’han passat un grup de 12 que van com motos i he mirat tot l’itinerari que han fet ells (Noucreus, Carança,Infern i Bacivers) això queda pendent per un dia que no vagui sol.
Dissabte fem una volta per Vallter, sortim del parking i enfilem cap el refugi, coll de la Marrana, un cop aquí tirem avall cap a Coma de Vaca, passem el refu i pugem per la vall per anar a fer el Torreneules, esmorzem i continuem per la carena passant per el Font negre i fins al Noucreus, . tirem cap al coll de tirapits, marrana i finalment arribem al cotxe. Aquesta volta te 23 km i 1850 de desnivell+.
Diumenge ho enfoquem mes tranquils i cap a l’altre banda. Sortim de l’aparcament de dalt cap a la Portella de Mantet, pic de la Dona i un cop aquí baixem al fons de la vall per veure des baix unes canals per poder fer a l’hivern, un cop vistes tornem per la vall on es troba la cabana dels Alemanys.
Avui anem cap a Tivissa a terres tarragonines, per fer una altre cursa de la copa catalana. Aquesta vegada no pujarem a cap cim molt important si no que anem fent amunt i avall durant tota la cursa per un terreny pedregós bastant complicat. La cota màxima son uns 700 metres però no per això deixa de ser maco, fem una cresta que a molts llocs del Pirineu els hi agradaria tenir. Cursa molt maca i bona gent per allà baix. Per dinar ens donen una Clotxa, plat típic de la zona.
Sortim de l’estany de Llauset i pugem direcció els ibons de Ballibierna. Des de el llac i quasibè fins els llacs de Ballibierna es segueix el GR, una mica abans d’arribar al primer llac ens desviem cap a la dreta per una marcada canal ( bretxa Soler i Coll),deixem els llacs a sota i a l’esquerra, un cop passat aquest coll ja veiem al fons de la vall i girant a ma dreta el pic de Tempestades ,el Margalida i en primer terme i el mes proper el Russell. Avancem seguint fites o per allà on podem (molta pedra) fins just a sota el coll. Comencem a grimpar i fem cim, a l’Aneto hi ha força gent, desfem la grimpada i la seguim fins al Margalida, una cresta molt aèria però fàcil. La tornada la fem desfent el camí que hem fet fins aquí .